Gàlim

Diuen que, de somiar, se somia cada nit. Sempre que dorms. O pràcticament sempre. Que només alguns somnis es recorden; parcialment, o passats per la consciència una vegada desperts.

No n’he tinguat mai dels que en diuen profètics, ni tan sols per coincidències. Però hui m’he despertat amb un somni encara calent, potser sense acabar. Era trist: un anunci en primera persona d’un dol pròxim, d’un final dolorós i amb data definida.

Sé que això no va enlloc. La persona que en el somni em confessava esbalaïda el seu futur amb un despús-demà escàs, en la vida palpable ha superat la maldat biològica que havia començat a rosegar-la per dins.

No ha passat de ser un malson, ho sé. Però no me n’he pogut desllapissar en tot el dia.