Gàlim

No m’ha agradat mai anar als llocs amb el temps justet, però les coses vénen com vénen i a voltes et toca anar escopetat per arribar a l’hora. Això passa per tindre el vici de ser puntual.
El cas és que divendres no vaig poder eixir de casa quan volia, i arribar al lloc indicat es va anar posant emocionant a mesura que trobava carrers tallats i senyals que em feien pensar que el centre de Benigànim podia estar automobilísticament incomunicat. Encara com que em vaig equivocar i a l’hora exacta de començar l’acte entrava per la porta de la biblioteca.
No sé si se’m notava, però em feia il·lusió aquell acte. Isabel Donet, la protagonista de la nit, em donà les gràcies per acudir a la cita, com si per a mi no fóra un honor estar en la taula de la presentació del seu llibre. L’excusa per a ser-hi és que una part significativa dels articles que formen el llibre ‘De l’erm al verd’ s’havien publicat a VilaWeb Ontinyent, però el mèrit és dels seus textos.
En públic, Isabel em va fer responsable últim d’estar tots allà anit, per haver-la convençuda de publicar-li un escrit que va convertir-se en el primer de la série d’articles que va haver de deixar de fer per qüestions professionals. No ho discutirem. En tot cas, exagere poc o molt, me n’alegre bona cosa.
No em vaig poder quedar al sopar. I va ser una llàstima, perquè la conversa amb l’editor Rafa Arnal i la periodista Iolanda Ibarra, amb qui vaig compartir entaulat, i amb l’autora segur que hauria sigut ben profitosa. I agradable. I amb més gent que va acudir atenta i amable a l’acte.

Nota: Deu fer vint anys de l’última volta que ens vam veure, li vaig dir a Anna. Va fer un gest extremat d’incredulitat, però dos càlculs bàsics a partir d’un record comú la va obligar a donar-me la raó. Vint anys!