L’Olleria, Vila Reial: efectes col·lateral (VII)

Les presentacions de llibres i d’altres peripècies comporta parlaments davant del públic que haja tingut a bé d’acudir a la cita. No és una cosa que m’agrade, però, com diuen al meu poble, “lo que és p’a tu, debades corres”, i si t’ha tocat, avant.
En aquest cas no hi havia discussió possible i el meu paper estava a la taula. A voltes he pensat que en ocasions m’ha faltat poc per a demostrar la possibilitat de tindre el do de la ubiqüitat, però el dia de la presentació sí que vaig tindre el de la multipersonalitat: vaig presentar l’acte, vaig parlar en nom del col·lectiu l’Olla, i ho vaig fer en nom de l’IEVA. Per sort, tot va acabar bé.
I què vaig explicar? Ací ho podeu llegir si esteu ociosos:
 
Em permetreu que comence jo els parlaments de la nit, perquè així ja per a mi faena feta no porta destorb. I a més perquè em toca fer més d’un paper. Després prendran la paraula la resta dels qui m’acompanyen en este altar civil, i que no necessiten molta presentació: el diputat de Cultura Xavier Rius, el batle Julià Engo, i l’autor del llibre i responsable últim que ens trobem ací, Germà Ramírez.
Si vos preneu la molèstia de llegir la justificació que hem incorporat al llibre, veureu que no tenim idea de convertir açò en una sobredosi de nostàlgia, però és inevitable que els records ens acacen. Per això havíem mirat de tindre també la companyia del secretari del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet, i d’Alfons Llorenç, que formaren part de la presentació l’any 1989 del llibre original. Però fer casar tantes agendes s’ha fet impossible. Sí que tenim amb nosaltres qui fou l’editor d’aquell volum, Rafa Arnal, i molta gent que ens va acompanyar aquell dia preciós i important.
Per al Col·lectiu l’Olla -ara em pose en aquest paper-, la proposta de Ramon Cerdà de mamprendre la publicació del llibre va significar un punt, no d’inflexió, però sí de solvència d’una entitat que començava a traure el cap en el desert cultural i social d’aquell temps. L’aventura va arribar a molt bon port, guiada per l’historiador, i amb l’esforç de molta gent que vam aprendre moltes coses. D’història i de com funcionen certs ambients.
No és ara moment de fer un elogi del llibre. Ja s’ha fet per part de qui en sap. I si al cap d’uns anys ens enviscàrem en un altre estudi a càrrec del mateix autor, això ja demostra com n’estàvem de desvanits del primer, exhaurit de fa anys.
Fa temps que miràvem opcions de tornar a posar a disposició dels interessats aquest llibre, i plantejàvem diferents formats. Per no fer-ho llarg, al remat hem pogut fer realitat aquest volum que ara presentem, gràcies a la iniciativa conjunta amb l’Ajuntament i amb el suport de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. I també de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida -canvie de paper- des del qual hem ajudat modestament a fer-lo possible. ‘L’Olleria, Vila Reial’ és un llibre que obria un camí en els estudis competents d’història local, i ajudar a la reedició semblava una decisió indiscutible.
La reedició, ara la veureu, reprodueix com si fóra un facsímil el llibre original, al qual hem afegit només una nova introducció de l’autor, i la justificació que comentava al principi. També hem posat una fotografia actual de Germà Ramírez, per si encara calia fer més sang amb el pas del temps. Un temps que sense deixar d’avançar, ara sembla que es deixa dur políticament i perillosament a recules.
Per acabar, avise que ara el meu desig és rebre una invitació per a la presentació d’alguna altra investigació local. Jo ja ho he dit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *