No mentisc si dic que ha hagut d’insistir prou fins que li he dit que bé, que ens posara els gintònics a què feia prop d’una hora que volia convidar-nos. Això no vol dir que hàgem abandonat la tradició de parar bona atenció a la mistela, però davant la insistència he acabat cedint a la temptació.
No sóc capaç de recordar quina marca m’ha dit que era la de la ginebra. Entenc que d’una d’eixes que són de categoria. Al primer glop, quan el líquid ha passat gola avall, de manera immediata he fet la pregunta com una exclamació: de què fa gust açò? És dolça -m’ha dit Maite. Efectivament, allò parava dolç.
Entre conversa i glops, el cervell anava buscant alguna relació que m’ajudara a identificar el sabor que s’apegava a la gola -de manera cada volta més agradable, tot s’ha de dir.
No ha sigut fins que ja havia arribat a Oliva – i des d’Alcalalí hi ha un bon tros de camí- que no he trobat com referir-ho: fa gust de palometes (papallones, en versió estàndar). Que no sabeu quin gust fan les palometes? Doncs aneu a Ca Pinet i demaneu-li a Noni un gintònic com el que ens va posar a nosaltres i ho sabreu.