Confessió

Sense ànim de fer sang, sinó de mirar que la gent pose cappatró a l’hora de parlar i d’escriure, de tant en tant publique per ací algunes notetes criticant amb bona voluntat paraules o expressions que m’esmussen. Sobretot si provenen de qui hauria de donar exemple.
Paraules, expressions, frases forçades, traduccions literals… A voltes és un martiri, tindre una certa obsessió irrefrenable. L’última cosa que he vist, l’última correcció necessària (en aquest cas, sense discussió), no és més que una coma apareguda en compte d’un punt. Res, això són coses que passen, que per molt que repasses no ho veus… I puc assegurar-ho perquè sóc jo el responsable d’aquesta coma fora de lloc i que ocupa l’espai d’un punt desaparegut. Se m’ha escapat, i ara ja no té solució perquè el llibre ja l’han imprés.
Ho havia de dir, per honestedat i abans que ningú m’ho refregue per la cara. I així podré seguir amb el vici de dir què escriuen malament els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *