La memòria a voltes fa por. Vull dir que comences a estirar records lligant caps, i vas a parar un temps tan allunyat que, si en parles, ja t’és impossible dissimular que t’has fet major. Si és que volies dissimular-ho, que tampoc és el cas.
La qüestió és que l’amic Pau Benavent escriu açò sobre el Festacarrer, i inevitablement he recordat el dia que el manifesser responsable d’aquest sarau em va telefonar per a dir-me que ho tenia embastat, i que si li podia proposar o informar de colles de cultura popular per a aquella primera edició. La vida té aquestes coses: Vicent Ortuño cercava grups al mateix moment que a l’Olleria prenien cos els dolçainers de la Morralla, les danse del Revol i el Ball dels Locos.
Diu que fa 23 anys, i m’és impossible recordar amb exactitud qui vam anar allà a ajudar a participar i a fer nàixer aquesta fira tan important. 23 anys… però és que (com deia), lligant caps, al Vicent Ortuño ja el coneixia de molt abans, de quan anàvem al piset d’ACPV a mirar com fer perquè TV3 arribara a la Vall d’Albaida.
Si no fóra per la gossera, hauríem d’escriure un llibre de memòries que no llegiria ningú. ‘Pos’ ja està bé com està.