Aquest estiu he dedicat estones a llegir uns contes que m’han enxissat. Ja n’havia llegit algun de l’autor, però ara m’hi he posat una miqueta més i a gosades que m’han agradat. L’escriptor en qüestió és molt conegut: Sir Arthur Conan Doyle, molt famós per tot allò del detectiu Holmes. Salvant les distàncies (i ja em perdonaran vostés), ara pense en un cas casolà similar: Gomis és molt recordat per l’Himne de Riego com si no haguera fet res més.
Del senyor Conan Doyle, com dic, ja havia llegit algun dels molts contes que té escrits. Els que he anat llegint ara m’han fascinat (i encara en tinc de pendents), plens d’una imaginació desbordant.
Per posar-li una miqueta més d’emoció a la lectura, l’estic fent en francés. I com a curiositat, he trobat en alguna de les narracions referències al ‘patois’, als idiomes ‘inferiors’, locals. Els francesos usen el terme despectiu per a referir-se al català, al basc, a l’occità… Però, en els contes situats a la Gran Bretanya, de quin devia parlar l’autor escocés? Si la traducció és fidel a l’original, i Conan Doyle usava una expressió que menysprea un idioma ‘local’, he de pensar que es referia al seu propi, al gaèlic escocés. Potser ell ja no el tenia com a nadiu, però en tot cas podem deduir que no li tenia gens d’estima. I això fa molt lleig.