Fa dies que em roda una idea pel cap.
Vostés deuen saber aquella llegenda castellana -santificada pel nacionalisme espanyol- segons la qual el Cid va guanyar la seua darrera batalla quan ja s’havia mort. A mi m’ho explicaren amb orgull patriòtic a en escola, amb aquell seu patriotisme que encara ara ens volen fer creure que era neutre i que creixia atrotinat xafigant la nostra pobra pàtria, feta a banderes. M’ensenyaren que els guerrers que anaven amb ell amunt i avall conquerint i assaltant ciutats, van posar el cadàver dalt del cavall i el van fer eixir de València davant els mercenaris aquells com si atacara les tropes mores que assetjaven la ciutat. En veure’l, els atacants es van acovardir i van pegar a fugir. Coses de les llegendes.
El cas és que ara —ves i busca per què— no puc deixar de pensar si, encara que siga de manera inconscient, els nous ‘conqueridors’ de casa nostra no han decidit de mirar de fer-nos por amb un altre difunt, i per això no paren de refregar-nos pels nassos el cadàver de Franco. I amb el seu cadàver, les amenaces dels seus acòlits. Segons com, potser és que tampoc tenen ja res millor.