Ollerianes pel món
Un intent de recerca -més aïnes, una curiositat que no s’acaba- em duu a telefonar a un ajuntament del Pallars Jussà. El senyor batle no hi és, però la xicona que m’atén escolta molt amablement el dubte que m’ha fet arribar fins allà i m’ofereix alguna opció per a anar aclarint-lo.
Aficionat a coses de l’idioma, note que el seu parlar, tot i ser el d’un territori lingüísticament occidental, té un pronúncia encara més pròxima que no esperava. Té una explicació: si quan li dic que sóc de l’Olleria, ho empoma amb naturalitat, és perquè resulta que ella és de Llíria. I no només això, la sorpresa s’unfla perquè resulta que per allà ella té treballant en una altra administració una amiga que és, veges tu!, de l’Olleria.
Ara toca seguir fussant per la recerca inicial, i caldrà esbrinar quina olleriana viu en aquelles terres.