Viatjarem en el temps

Allò ve a ser com uns quatre cantons, però de dimensions pròpies d’una avinguda. S’hi estava bé l’altra nit, perquè corria un bon ventet que vencia sense esforços la basca que feia i que m’havia fet arribar-hi passaet de suor.

La conversa no tenia pressa, i vam anar bambant per qüestions desordenades. Ella va preguntar com estava això del llibre: ‘ara ja, inevitable’, crec recordar que li vaig dir. O una cosa per l’estil, perquè la realitat és eixa. El forn està en marxa i el llibre coent-se. Ara ja és cosa de setmanes que el puguem tindre entre els dits i inventar-se un viatge en el temps: presentar un llibre al cap de 30 anys d’haver-lo presentat.

Però que passe l’estiu i les festes i ja ens hi posarem.

Un pensament a “Viatjarem en el temps

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *