El Gran Germà no dina
Miraré de no exagerar, per això diré que no han tardat ni cinc minuts a fer-me arribar un missatge amb una proposta innecessària. Jo crec que han sigut encara més ràpids, que no s’han esperat ni dos minuts, però deixem-ho en cinc.
La qüestió és que encara no havien passat cinc minuts des que havia marcat el codi de la targeta de crèdit per a fer un pagament, que ja tenia al mòbil un missatge informant-me de la possibilitat d’ajornar o fraccionar l’import que acabava de liquidar. Amablement, amb una expressió que volia fer-me entendre que em feien un favor, m’oferien una opció que ni m’havia passat pel cap, que no la necessite. Si ho vull, ja ho demanaré. Però sobretot, el que més m’ha disgustat és comprovar -una volta més- que el Gran Germà no descansa, i això que era l’hora de dinar!