Ja fa temps que quan sona el telèfon fixe de casa sé que és algú que vol vendre alguna cosa. Només els comercials de les companyies de telefonia apareixen via mòbil: almenys a mi em passa això.
Hui no ha sigut cap excepció. Però sí que ha sigut una sorpresa. L’home que hi havia a l’altra banda del telèfon, després de preguntar per mi, s’ha identificat com a comercial d’una empresa elèctrica (una multinacional), i m’ha parlat d’un descompte a què jo podria tindre dret si tornava a treballar amb ells. Amb la mateixa amabilitat que ell, li he dit que no tenia cap interés ni a plantejar-m’ho, perquè els vaig abandonar per a fer-me client d’una cooperativa de casa (Seneo, en concret) i m’hi trobava molt bé.
L’home, i ací és on m’he sorprés, no ha insistit gens. Al contrari: m’ha donat la raó i m’ha dit que si treballava amb aquesta cooperativa, ell no tenia res a oferir-me que poguera significar cap millora. No és habitual ni la poca insistència, ni el reconeixement de la superioritat de la competència. Per desgràcia, no n’és, d’habitual.