Gàlim

No sé quant de temps deu dur així, però jo ho he vist hui; adés. El bancal on de xiquets jugàvem a futbol l’han tancat amb una tanca de tela metàl·lica, de les que serveixen per delimitar propietats i barrar-hi el pas. M’ha fet pena, encara que ja fa molts anys que els infants han deixat de jugar-hi: han deixat de fer-ho de manera espontània allà i a qualsevol espai obert. Almenys ja fa massa temps que passa ací i a la majoria de pobles.

M’ha fet pena, dic, i a més m’ha semblat una metàfora precisa dels dies que estem passant. Mesos, en realitat. Aquell tros de terra, un lloc de llibertat per als que hi passàvem temps i temps mentre creixíem, ara és un territori prohibit, i alhora és imatge palpable de límits on ens volen fer entrar. I encara, una representació de centre penitenciari, tan al dia i tan amenaçant encara que semble una exageració.