Diu que ja no queden entrades. Potser algunes de soltes pels galliners més incòmodes, però res més.
Nosaltres en tenim, a la primera fila. La butaca 1 de la fila 1 (i col·laterals), reservades expressament pel protagonista de la vesprada-nit del 10 de març a València. Paco Muñoz actua al Teatre Principal, acompanyat de Josep Aparici ‘Apa’ i Ina Martí també com a cantants, amb més veus i una colla de músics imprescindibles*, en un concert que pinta històric perquè és, definitivament, l’adéu dels escenaris del gran home, de l’home gran, de la cançó malgrat tantes coses.
Ara sí, que la cosa és definitiva. L’edat fa estralls i la salut no acompanya suficientment per a passar tots els tropolls que comporta anar amunt i avall dels escenaris. Millor així. Jo ja n’havia viscut dos, de comiats de Paco. Un a Castelló de la Ribera, i un altre d’anterior i gloriós a la plaça de bous de Bocairent -mig trampós perquè era el darrer concert ‘a la Vall d’Albaida’. Però ara sí: a la de tres, o mort o pres. Serà el darrer, però ell seguirà potrós sense parar de fer i de maquinar isetes plenes de solfa.
*En el concert hi haurà més artistes de la música dalt de l’escenari, però crec que no puc dir noms.