La demanda social a conveniència

És natural que quan governa un partit d’una ideologia diferent a la teua, prenga decisions i aprove lleis que et disgusten. Ara mana –i molt– el PP a l’estat espanyol, una formació amb una ideologia política formal bastant allunyada de la meua. Dic ‘ideologia política formal’ en referència a la que més o menys mostren, encara que queda pendent d’aclarir si la finalitat última del partit és ideològica o de caràcter lucratiu, com ja apunten informes poc sospitosos d’esquerrans o separatistes.

Posem que sí, que és només per ideologia que es mou el partit. En aquest cas, entenc que propose i mire de dur avant una legislació conservadora. Però cal que tracte al personal com si fórem imbècils? Ho vinc a dir perquè el senyor ministre de Justícia –m’estalvie els adjectius que em vénen al cap– justifica la voluntat del govern espanyol d’ampliar la cadena perpètua revisable amb l’existència d’una ‘demanda social’.

Sincerament jo no la veig, però que m’explique on troba aquesta ‘demanda social’ algú que és incapaç de veure-la en les nombroses manifestacions més que multitudinàries pel dret de decidir. Rafael Catalá ens vol fer creure que hi ha una demanda social –coincident amb el seu discurs interessat– que l’obliga, però alhora exigeix que considerem que les grans mobilitzacions catalanes –i 2.100.000 vots– no representen cap demanda social, sinó que són només manipulacions i enganys.

Cansa, tant de malabarisme polític de circ en crisi.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *