Es diu el pecat, però no el pecador. O siga, que no diré ara qui va ser la primera persona a qui vaig sentir parlar de ‘veles’ quan s’estava referint a ciris. Era (és) una persona compromesa amb la llengua, activa en aquest sentit, i això em va alarmar. No només perquè gent així vaja desbalafiant el lèxic, sinó precisament perquè gent com aquesta fa d’altaveu i -sense voler- multiplica la substitució lingüística.
Aquesta mateixa setmana, de mà d’una gent diferent però també de la que defén i s’esforça a dignificar l’idioma, vaig tornar-me a trobar amb les ‘veles’ quan parlaven de ciris. Els ho vaig explicar, i ho van corregir.
I adés mateix m’he tornat a topar per escrit amb un ‘veles’ fora de lloc. En un escrit d’algú que es dedica en gran part a les lletres i que no deixa de ser també un estudiós de la llengua.
Com pot ser que vaja això tan de pressa? És una pregunta retòrica, però d’alguna manera havia d’acabar.