A tota vela

Es diu el pecat, però no el pecador. O siga, que no diré ara qui va ser la primera persona a qui vaig sentir parlar de ‘veles’ quan s’estava referint a ciris. Era (és) una persona compromesa amb la llengua, activa en aquest sentit, i això em va alarmar. No només perquè gent així vaja desbalafiant el lèxic, sinó precisament perquè gent com aquesta fa d’altaveu i -sense voler- multiplica la substitució lingüística.

Aquesta mateixa setmana, de mà d’una gent diferent però també de la que defén i s’esforça a dignificar l’idioma, vaig tornar-me a trobar amb les ‘veles’ quan parlaven de ciris. Els ho vaig explicar, i ho van corregir.

I adés mateix m’he tornat a topar per escrit amb un ‘veles’ fora de lloc. En un escrit d’algú que es dedica en gran part a les lletres i que no deixa de ser també un estudiós de la llengua.

Com pot ser que vaja això tan de pressa? És una pregunta retòrica, però d’alguna manera havia d’acabar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *