Sense remordiments: que es foten
Més que una il·legalitat, allò va ser una irregularitat. I efectuada a causa d’una interpretació errònia d’un procediment. El cas és que quan els registres oficials van començar a permetre de valencianitzar els noms de les persones ho vaig fer de seguida. I al cap d’un poc temps hi vaig tornar per ‘normalitzar’ el cognom que duia una Ñ antinatural i que m’esmussava.
El funcionari em va donar uns papers que vaig emplenar amb totes les dades que demanaven, i al cap d’unes setmanes vaig recollir un document que permetia ja d’usar l’ortografia que toca en compte de la castellanitzada, encara que algun monarca diguera en un discurs que eixes coses no han passat mai. Només poder, vaig renovar-me el DNI perquè l’Albinyana ja fóra la forma oficial en tots els tràmits.
No havien passat moltes setmanes quuan em va arribar la notícia que al registre aquell s’havien adonat que el tràmit fet amb la meua sol·licitud era errònia: la normalització ortogràfica dels cognoms necessitava molta més documentació i justificació de la que m’havien demanat. Per algun motiu que no sé ningú no em va reclamar res, i evidentment jo no pensava d’anar a aclarir-ho.
No hi hagué cap remordiment per haver comés, ni que fóra involuntàriament, una irregularitat. A quin sant? Com n’havia de tindre per saltar-me una administració que des que existeix va contra nosaltres?
A mi, Ximo Urenya, (Ureña al DNI) em va passar el mateix. Amb una petita diferència significativa, el funcionari del registre incivil em va dir amb la boca petita, perquè no se n’assabentés el seu cap, que no aconseguiria mai canviar la Ñ per la NY, que jo ja hauria d’haver escoltat allò de “con la Ñ hemos topado”. Marca EspaÑa!