Gàlim

En principi la cosa no es presentava molt complicada. Una introducció breu -la brevetat obligada pel nombre de participants em venia bé perquè parlar en públic sempre se’m fa costera amunt-, anar donant-los pas i que feren les seues intervencions, i controlar-los el temps perquè no se’n passaren dels 15 minuts acordats.

Això va ser divendres, poques hores després de la proclamació de la República Catalana. I em vaig trobar que cada vegada que mirava el mòbil per a controlar el temps dels que estaven parlant a la taula, m’hi apareixien un grapat de missatges amb informació important, actualitzada, fidedigna i històrica de com es desenvolupaven els primers moments d’aquell fet transcendental i emocionant. Va ser una batalla dura, tindre a la mà tot allò i no posar-li cappatró per tal d’estar centrat en la faena de la jornada sobre el patrimoni que havia atret una quantitat enorme de públic. Molta més gent que no esperava.

Tampoc esperava -i ben pensat no hauria d’haver-me sorprés- que apareguera per allà el nom del Col·lectiu l’Olla. S’hi va referir l’arquitecte que parlà de la Casa Santonja, i ho féu en referir-se a l’informe redactat pel Consell Valencià de Cultura després que l’any 2005 li férem arribar informació sobre el valor remarcable i l’estat lamentable de l’edifici. Va ser una referència ràpida, de passada, però la veritat és que en aquell moment ja portàvem anys darrere de la recuperació de la Casa. Molts. Una d’aquelles llargues històries locals.