No, no de noms de territoris o llengües. Noms d’ideologies.
Moltes voltes s’ha dit ja que l’ús indiscriminat del terme ‘feixista’ com a qualificatiu despectiu, com a insult, com a substitut d’un raonament que ets incapaç de trobar en una discussió; l’abús alegre, inconscient i ignorant del mot no fa sinó banalitzar-ne, perillosament, el significat i la pròpia ideologia. Perquè de tant de dir feixista a qui no és capaç de raonar en una discussió, a qui es dedica a usar impertinències i parlar-escriure com un desburbat; de tant de titllar de feixista gent no passa de ser contrari ideològicament sense criteri per a explicar-se, tot això acaba fent pensar que efectivament és això el feixisme.
I després ve la realitat, quan els feixistes ixen del cau de cacera i n’hi ha qui se’n sorprén.