En totes les faenes es fuma (i V)

Vaig deixar l’hostal i el poble amb calma. Havia plogut i encara plovisquejava, i l’Espluga de Francolí s’havia despertat modestament mullada. Vaig tornar a la cafeteria de davant de l’hostal per desdejunar, i tot i que no em vaig afanyar molt, a l’hora de pagar la dependenta em va dir que havia anat ràpida la cosa. Sense entrar en detalls vaig dir-li que m’esperava una ruta d’algunes hores i no em fiava molt de l’oratge.

Amb la raó que em va donar la dona i superant algunes rotondes vaig eixir del poble en direcció al sud, aprofitant l’autovia gratuïta que discorre durant alguns quilòmetres al costat de l’autopista. Les coses bones duen poc, i al remat has de tornar als peatges si no vols deixar-te la paciència a la carretera tercermundista.

Tot s’acaba. El temps per a fumar també es va acabar, i no sé si quan torne a pujar ja haurà de ser amb algun paper administratiu per passar el riu Sénia. A tot açò, com és que diuen que als del sud no ens posaran facilitats per a tindre un passaport de la república nova?