Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Publicat el 28 d'agost de 2017

En totes les faenes es fuma (I)

A l’autopista -del Sénia en avall- el català no existeix

En totes les faenes es fuma. Tota la vida s’ha dit això: almenys tota la meua vida ho he sentit. Això vol dir que sempre que es treballa hi ha d’haver algun moment per al relax, tot lo món ha de poder fer un paronet i descansar.

Jo portava idea de fer alguna expedició aquest estiu, això de ‘parar a fumar’ alguns dies, però entre ous i colomins si m’encante no les taste. S’acaba el mes oficial de vacances i encara no he canviat d’aires. Així les coses, quasibé pensat i fet, he picat sola mentre agranaven les restes de l’Alardo de dissabte.

La carretera estava bastant amable, aquest matí. No he trobat tropolls, i no ha sigut fins a l’alçada de Benicarló (crec) que no ha aparegut el primer problema. M’ha fotut, però els inconvenients són un al·licient: un viatge plàcid no té mèrit. Dic que pense que devia ser Benicarló perquè em sona que era el nom que tenia l’àrea de servei on he perdut la tarja de plàstic que serveix per a pagar i traure diners. Me n’he adonat quan ja havia fet uns quants quilòmetres AP-7 amunt. D’això i també que de diners en duia pocs. Sembla que demà ho podré tindre solventat.

Arribar a la destinació no ha presentat més problemes, llevat d’un incident suau amb la màquina de cobrar el peatge que es negava a llegir el tiquet. Això i un intent del navegador del cotxe de fer-me anar per una ruta distinta a la que indicaven les plaques de la carretera. Res important.

L’hostal està més o menys com l’última volta que hi vaig vindre. Gran, tranquil -em fa l’efecte que buit-. El restaurant està tancat. Per millores, diu el cartell. A la replaça de davant hi havia hui una mena de fira de productes gastronòmics, amb unes coques ben aconseguides de sabor. Demà faré una visita pel poble.

El moment misteriós

En algun punt de l’AP7, diria que a males penes més amunt de l’Ebre, he avançat un cotxe amb un distintiu que he reconegut de seguida. Era un adhesiu gran, amb una A ben visible, corresponent a la regió occitana de l’Aude. El conec de les visites que he fet per allà. La bona qüestió és que al mateix moment que l’avançava, a la ràdio ha començat a haver-hi unes interferències que impedien escoltar bé l’emissora, i al mateix temps se sentia -malament però de manera intel·ligible- una emissió en francés. Això ha durat ben bé un parell de minuts o tres. No sé quin rebot la feia arribar, però ja és casualitat que haja sigut justament (misteriosament) quan he coincidit amb aquell cotxe de la A.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent