Gàlim

Començar aquest escritet amb una certa ironia és el que pretenia. Una cosa habitual. Però a voltes es fa difícil. Perquè vull fer referència a l’obsessió malaltissa d’alguns mitjans pel recurs al morbo per a arrapar audiència i fer-se amb ingressos econòmics (o pagar deutes) encara que colguen una ètica que -alguns- damunt volen fer creure que preconitzen.

Si ahir vaig quedar-me bocabadat amb les imatges que els progres de la Sexta van traure sobre uns abusos sexuals patits al Marroc per una jove a mans d’uns energúmens, ara m’ha caigut la llengua als peus quan he entropessat amb la notícia i el mateix vídeo senceret a la seua web. Com pot ser que, a més dels abusos, denuncien la divulgació de les imatges que en van gravar els criminals aquells, i ho facen facilitant precisament que es difonga l’agressió i el patiment de la víctima? Quin trellat té això?

No s’hi val com a excusa que han difuminat les imatges. Si les fan borroses perquè no es puguen veure bé… millor no les poses i segur que no es veuen gens. Però sembla que tot s’hi val per a millorar els balanços de l’empresa.

I si no n’hi havia prou, el Borbó faltava! Els de Tele5 -he de reconéixer ací que he pecat per eixe canal- s’han buscat una excusa en parlar dels ferits de l’atemptat de dijous per a referir-se a un dels xiquets ingressats en un hospital, i veges per on justament han tret una imatge del senyor rei visitant-lo tot amable. Després també ha eixit la reina en el mateix menester, no fóra cas. I això que la Generalitat de Dalt ja s’havia queixat a la casa reial per l’ús d’aquesta posada en escena amb menors. Unes escenes molt més que buscades i ‘proposades’ als mitjans amics.

No sé jo si aquest home, amic també de les comissions de les peculiars petrocràcies pèrsiques, no acabarà tornant-se’n ja destronat de la manifestació de Barcelona.