Ni l’any passat ni l’anterior no vaig poder anar al dinar de la Vinya, una cita a què em van incorporar fa anys i que dol en l’ànima perdre-se-la.
El d’enguany ja s’està comboiant, i si la cosa no es malva hi acudiré a gaudir de l’agradabilíssima companyia, de les converses multibanda i d’un espai que acull amb braços de mar i de muntanya oberts. Mentre es confirma la cosa aniré estudiant opcions per a la meta volant del viatge d’anada, un al·licient secundari però important en l’expedició.
Que faça temps que no ho comente no vol dir que deixen de produir-se les col·lisions d’agenda. És el cas, ara, per a la data inicialment prevista del dinar: però açò té preferència a les altres anotacions en el calendari.