Cercle virtuós

La vida a voltes fa cercles curiosos. Consentidor com sóc, em vaig deixar comboiar l’altre dia per a revisar un menú: no per la qüestió gastronòmica, sinó perquè la versió impresa fóra lingüísticament seriosa i correcta.

Si no comptem la intervenció traïdora de la impremta, la cosa ha anat bé. I si ha tingut un punt d’especial el menú per a una celebració d’un xiquet, és perquè justament la primera persona que m’ensenyà els rudiments bàsics de l’escriptura en l’única llengua meua quan l’escola la bandejava era avi seu.

Llàstima que en aquell moment, xiquets com érem, no fórem conscients del valor del gest d’aquell home que, a mi si més no, m’ajudà a començar a prendre consciència de la colonització idiomàtica que patíem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *