A veure si pot ser

Si dic que fa mil anys, no és una exageració. És una manera de dir que en fa molts, perquè la realitat és eixa. Ens vam conéixer fa mil anys, allà a Prada del Conflent. Ell va ser un dels tres insensats, amb mi i un altre xicot de qui ja no he tornat a saber res més, que vam mamprendre una atrevida excursió per lliure a la capital del Rosselló amb resultats més aïnes còmics.

Durant anys vam mantenir l’amistat amb grups respectius dels dos pobles (l’Olleria i Albal), francesc martínez sanchisperò com sol passar el temps s’aprofita de circumstàncies per separar trajectòries. No és que no ens hàgem tornat a trobar: però ha estat això, encontres més o menys fortuïts i fugaços. Per això quan em va dir de vindre a presentar el seu nou llibre (s’ha convertit en tot un investigador, amb doctorat i tot) i que ho organitzara em vaig alegrar bona cosa.

Va vindre divendres a presentar el darrer que ha publicat ‘Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987)’, però jo vaig tornar a casa amb l’anterior també: ‘La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes’. Un molt bon present que em va fer.

Vam dir de comboiar-nos un dia. A veure si som capaços d’orquestrar-ho amb alguns dels que ens ajuntàvem llavors per viatjar pel país.

IMG_5101

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *