Gàlim

Ara he de mirar de trobar una lleixa, o un tros de lleixa, on posar l’escultura de Salvador Mollà que arreplegaré el dia 18. Serà el guardó que representa el premi Joan Baptista Basset que la gent del Casal Jaume I de la Vall d’Albaida ha decidit de donar-me, diuen que per la trajectòria en la promoció cultural i la informació comarcal. Dir que el trobe immerescut seria falsa modèstia –i no serà per falta de modèstia–, però potser sí que hi ha qui hauria hagut de passar davant meu per aquesta circumstància.

En tot cas puc afirmar que no és que no l’esperara, sinó que no m’havia arribat a passar pel cap. Que com a VilaWeb (i IEVA i col·lectiu l’Olla) haja recollit alguns premis és una cosa col·lectiva. A títol individual no es trobava en les meues neurones. I vaig estar a punt de dir que potser exageraven quan van vindre a gravar l’entrevista, fins que parlant parlant vaig veure que hi havia moltes coses a explicar i que encara n’hi ha que es van quedar fora del vídeo i de la conversa informal anterior i posterior a la gravació. Vint minuts d’entrevista i en eixir vaig començar a lamentar no haver nomenat açò, i allò i aquell nom i… Són ja molts anys pegant bacs.

Aquestes coses de parlar en públic, ni que siga en diferit, em posen nerviós, més encara si se suposa que s’ha de parlar de mi mateix. La sort és que tant Irene com Pau m’ho van posar fàcil. La llàstima és que durant la conversa oficial, l’enregistrada, no vaig pronunciar la frase que més gràcia els havia fet. Parlant dels blocs i de les xarxes socials, vaig advertir-los que facebook acabarà amb la civilització occidental. Era un bon titular, es va exclamar Pau mentre preparava les càmeres. El mal és que crec que això duu espill de fer-se realitat.

Nota 1: compartir premi amb els amics de Cardaors i la gran Almudena Francés és un honor que servirà per a fardar de premi.

Nota 2: efectivament, en l’escritet anterior que parlava de la Casa Santonja em referia a l’enregistrament del vídeo