Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Commemoració inesperada

Esperant que es feren l'hora d'inaugurar. Calia tastar la cervesa per comprovar que era bona
Esperant que es feren l’hora d’inaugurar. Calia tastar la cervesa per comprovar que era bona

Mentre esperàvem que es fera l’hora d’inaugurar oficialment l’exposició dels gravats de Jordi sobre l’Ovidi, el Ricard de Tinta Invisible que ens acollia amb una hospitalitat fora mides deixà caure el dubte amb trampa: és hui quan fa 21 anys que es va morir? Dic amb trampa perquè, com ell mateix havia dit, havien estat ja parlant-ne.

I si, resulta que havíem triat per a inaugurar l’exposició el dia de l’aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. Hauríem d’haver caigut en el detall, encara que no som molt posats a això de les solemnitats, de manera que vam acabar commemorant-lo sense esperar-s’ho. La coincidència ens la va confirmar poc després la Jana Montllor, la filla menuda de l’artista alcoià qui no es va voler perdre l’acte i qui es va quedar impressionada per l’obra.

Hi va haver prou d’accent valencià en aquell sarau. Hi van passar per allà l’Òscar Briz, a b80632c50841847a673ffbcc89d69f81qui acabaven d’entrevistar a VilaWeb; el Pau Benavent, un dels valdalbaidins legalment infiltrats en la tele de la Generalitat de Dalt; Blanca Juan que ho està estudiant tot per allà; Mai Oltra retratant i filmant coses impensables… Fins i tot un mexicà trasplantat a Barcelona des del Carme de València. I els de casa, completament desconeguts.

El Roger va ser dels primers a arribar i dels últims a anar-se’n, sense deixar de ser cortés com nosaltres amb els amfitrions que no paraven de posar cerveses a la nostra disposició. De fet, va eixir del local amb nosaltres per travessar el carrer i entrar al restaurant que hi ha enfront. Un negoci familiar centenari de gustos casolans, tracte mediterrani i decoració congelada en algun moment indefinit.

D’allà, el guia local ens va dur a un local de referència per als entesos en begudes (i diria jo que també en cites), de foscor estudiada i barman amb un parell de doctorats en barreges alcohòliques i converses que mai no repetirà per discreció professional. El punt final el posà un taxista desubicat, amb nocions poc clares de les cantonades de referència on se suposa que havia d’anar i que sempre acabava saltant-se.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exposició Ovidi per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent