Gàlim

Ja tenim acordat, per aclamació femenina, que les casualitats no existeixen. Per tant, que ara un amic m’haja fet arribar via correu postal (no sense peripècies funcionarials) aquest CD amb versions de cançons de l’Ovidi Montllor, ho he de considerar una mena de senyal relacionat amb l’exposició que portem entre mans.

Mentre mire d’aclarir quin senyal és, de moment done les gràcies al Josep M. Vileu, que deu parar ara corrent amunt i avall per alguna serra del Priorat o del Baix Camp. O del Tarragonès.