Mentre aquella parella de ballarins-acròbates desafiaven la llei de la gravetat amb una coreografia preciosa, la meua ment s’ha quedat enganxada a la veu que cantava: …amor, amor…
No coneixia eixa versió en català d’una de les grans cançons de Brel, ‘La chanson des vieux amants’, una de les quatre o cinc que més m’agraden, especialment per la manera d’interpretar-la.
L’adaptació al català, de Guillermina Motta com allà mateix han explicat, m’ha semblat molt bona. Arribat a casa l’he buscada i he trobat la cançó interpretada per ella mateixa.
Però l’original, el cantant original vull dir, aconsegueix pintar amb més emoció les estrofes de versos i de notes.
https://www.youtube.com/watch?v=Q4F5jfN7Kf8