L’estiu passat, un
incident va evidenciar que el moble-llibreria tenia les lleixes ja massa carregades. Una solució hi vam trobar per allargar-li la vida útil, no només amb els hostes de paper que tenia (encara que vam aprofitar per netejar alguns excessos innecessaris), sinó també per poder acollir-ne encara alguns més.
Però la cosa avisava que el límit no era lluny.
Ara mateix acabe de fer-me amb 12 llibres més, tots d’Honoré de Balzac. Però no em preocupa gens la integritat física del moble: els tinc en el mòbil. Ja hi vaig llegir Balzac a temps arrere en el recull ‘Contes bruns‘, que em va fer goleta de seguir l’autor de la història d’Una conversa entre les onze i la mitjanit’.
És amable, a voltes, la tecnologia.