Escrits, reflexions i d'altres històries

Resposta a l’article del Bloc Coc Ràpid de Carme Laura Gil sobre la visita de Carod-Rovira a l’Índia.

La qüestió és
criticar…

Com que encara no som un país
independent, no tenim ambaixades ni cotxes oficials amb la nostra
bandera; així, el Sr.Carod no té altre remei que
utilitzar el de l’ambaixada espanyola (i només faltaria, ja
que és pagat en bona part amb diners nostres!). Carme Laura,
faci’s una pregunta: Què passa si el Carod fa el gest de
treure del cotxe la bandereta espanyola per posar-ne una de catalana?
Que immediatament aquí es genera un escàndol
político-mediàtic, atiat, entre d’altres, pel seu propi
partit. I que, per tant, els motius de la visita a l’Índia
desapareixen de l’escena.

No és cap broma, el Govern ha de
donar una imatge seriosa, responsable i útil, no només
a fora, sinó a dins del propi país; se’n recorda dels
índex d’abstenció en les últimes eleccions? Els
polítics no hi sou per fer el pallasso.

D’altra banda, em sorprèn que no
valori positivament el gest de fer la conferència en català,
i fins i tot cregui que l’hauria d’haver fet en anglès. Un
gest de normalitat és que els intèrprets indis
tradueixin del català les intervencions del vicepresident de
Catalunya, com ho farien del francès del vicepresident de
França. I és que, Carme Laura, el català també
és vàlid per anar pel món, com qualsevol altra
llengua. I aquest gest i aquesta convicció, que vostè
sembla que no té, em sembla bastant més important que
el fet de portar o no una bandereta espanyola al cotxe.

No pateixi, el senyor Carod és
independentista, i de ben segur ha explicat qui som a tothom qui s’ha
trobat: a l’intèrpret que l’ha acompanyat a fer turisme, al
recepcionista de l’hotel, a aquell empresari que se li ha acostat a
explicar-li que de petit va ser a Barcelona, al cambrer que li ha
servit una copa, a la noia a qui ha picat l’ullet ara que la seva
dona badava…això és una manera de viure.

I un darrer apunt: potser caldria
deixar d’aferrar-se als mites i tocar una mica de peus a terra. És
indubtable que la intervenció de Pau Casals a l’ONU va ser un
gran moment per al nostre país, però arribar a dir que
?el món? no ho oblidarà mai….Escolti, per actuar
amb normalitat només hi ha un camí, real i tangible si
ens ho proposem: la independència. Va! Ànim! Digui-ho!
Proclami’s independentista! Digui que el seu objectiu polític
és la independència! Sense por! Digui-ho al senyor Mas
que ho digui! Farien un gran favor al país…