11 de març de 2008
9 comentaris

Ni Carod, ni Puigcercós, ni Carretero: Esquerra independentista + Ridao

Reflexions fetes des de
fora, sense conèixer personalment cap dels protagonistes, i segurament massa
basades amb la imatge, tot i que certament és la imatge el que més compta
(almenys avui dia).


Carod: mediàticament cremat, tot i que crec que va ressussitar amb
el “yo no me llamo José Luis”. És un gran ideòleg i líder de masses, tot i que
això el fa ser un prepotent. No m’ha agradat gens com ha qualificat la
manifestació contra la MAT,
i aquests aires de grandesa intel·lectual que gasta.

Puigcercós: no entenc com es pot haver engreixat tant, i com sua, i
aquest cabell que no saps si és brut i greixós o engominat. Ara mateix dóna la
imatge d’un trepa, com pot ser que no hagi cuidat la seva imatge? També aires
de prepotent, però més de pebrotada que de cervell. Aquest també està
cremadíssim, per jove que sigui.

Carretero: Diria que encarna el “conservadorisme” dins el partit.
Segurament ell no ho és, de dretes, però el segueix la part “dretanosa” del
partit, aquells que hi són únicament per independentisme, aquells acomplexats
que encara no han superat la marxa de Pujol, i que desitjaven secretament el
pacte amb CiU; vaja, els escolanets que ja els anava bé ser en el germà petit
radical de convergència, per mantenir la consciència tranquila, que mentre
manés en Pujol Catalunya estava salvada. Ho dic perquè els arguments de
reagrupament.cat que he vist són els mateixos que es llencen des de CiU; o
d’altres de tant absurds com la polèmica del canvi de logo (que per cert, a mi
m’agrada molt). No dic que en Carretero sigui d’aquests, que no ho sé, però
aquests són els que el segueixen.

Esquerra independentista: Entenc que aquest és el corrent que
segueix la línia ideològica que va permetre fer el gran salt el 2003, però des
de cares noves i amb una fermesa que s’ha perdut darrerament. Pot ser l’Uriel Bertran un Puigcercós 2ª part?
Probablement sí, al capdavall és també un polític, però almenys aquest encara
no s’ha engreixat…Al seu favor hi ha el suport de gent com en López Bofill, que
és el tipus de gent que cal a Esquerra.

-I en Ridao? Per mi ara mateix és el polític
més vàlid al partit, tot i la trompada que s’ha endut la seva cara. Un tio
llest i seriós, que se’l veu un puta, però d’aquests putes necessaris que calen
per moure’s dins la jungla (la jungla política), i a més sense mai donar la
imatge de voler una poltrona o un protagonisme.

No ho sé, els militants
decidiran; personalment, i des de fora, crec que el què cal són cares noves i
aire fresc, que el que hi ha ara ja té 10 anys, fot pudor, i no compliria les
condicions de salubritat que imposa el nou Codi Tècnic de l’edificació.

En tot cas,
l’independentisme continua creixent, i mentre això passi, tampoc cal fer-ne un
drama. Només cal un projecte ben dissenyat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Acabo de publicar unes notes  sobre el Congrés  al bloc  JORDI CARRERA for NuCCs ,  a vilaweb, i he trobat el vostre comentari  clar. ERC ha perdut crèdit i confiança i no ha sabut guiar i fer front i donar sortida  a la situació de bipartidisme  que ens  fotien a sobre.

  2. Personalmetn Puigcercós no em cau bé, però entrar en temes personals ho trobo patètic, Carretero dretà? els esquerranosos encara esteu ancorats al maig del 68, i els pitjors a la Catalunya de 1936.
    I una cosa fiate’n de l’Uriel, sinó preguat-ho a SiP.

  3. Hola Albert,
    tal com tu dius, la teva opinió és basa amb el que tu pots veure des de fora i sobretot per el que t’han volgut vendre.

    Jo des de Alemanya, però com a militant des de el 1991 quan vaig entrar convençut que calia tenir un partit independèntista al parlament per poder tenir opcions d’aconseguir la independència, et puc explicar algunes coses dels personatges que tu has esmentat que a tots els he conegut personalment, uns més que d’altres.

    – En Carod, estic en general d’acord amb el que tu has dit. Per desgràcia les hòsties que ha rebut l’han fet aïllar-se de la realitat i junt amb la seva guàrdia de “corbs” aduladora ha fet que s’hagi empassat tots els esquers enverinats que primer en Maragall li va vendre, potser sincerament i després en Montilla ,sense adondar-se de les conseqüències. El problema és que ara es troba en un carreró sense sortida i realment ho té molt difícil (així ho espero!)

    – Puigcercós, no estic d’acord amb la teva descripció física de la persona, això no es de rebut, cadascú és com és i a ningú se’l pot jutjar per la seva aparença física. Ara bé dit això, en Joan Puigcercós té la saviesa innata del capitós del poble per engalipar bé la massa a l’hora que no té la capacitat de l’enginyer per construir res positiu. Ell sempre ha viscut darrera i a expenses del Carod mentre que internament  intentava controlar el partit gràcies a la joventut i els seus afins. Però mai ha tingut els pebrots de enfrontar-se al Carod i lidera el partit ell solet, sempre ha volgut esperar el seu moment i ara aquest moment ja li ha passat de llarg. En només dos anys ha perdut molta credibilitat dins d’ERC però sobretot fora.

    -Carretero: No puc parlar molt d’ell, només hem intercanviat paraules a l’acte del auditori, però com a afiliat al Reagrupament des de el primer dia que és va poder fer via Internet (recordo que visc a Alemanya), i amb les converses que he tingut amb els membres del RCat, et puc dir que en Joan Carretero es el cap visible del RCat perquè en política és necessari que hagi una persona al capdavant, però et puc dir que ell ha dit en varies ocasions que si cal, ho deixa si és el millor per ERC. Pel que dius del tema d’en Pujol, del “conservadorisme” del partit i de la polèmica del canvi de logo, son les típiques crítiques que es diuen, igual que si és un romàntic o un místic ..etc, per desviar la crítica rebuda per manca d’arguments. Et puc dir que personalment tant em fot el d’Esquerra o ERC, però un tema com aquest, com a mínim s’hauria de consultar a les bases, o no?, igual que els pactes amb el tripartit, sobretot la segona vegada,o no?. Els del Reagrupament volem que ERC torni quan les tres sigles tenien la mateixa força: E de polítiques socials d’esquerra, R de valors republicans de llibertat i democràcia i Catalunya de política que potencie tot el que pugi el sobiranisme per aconseguir el més aviat possible la independència i fer de Catalunya i els Països Catalans una nació lliure a Europa.

    Pel que fa Esquerra Independentista: Se de bona fe, que fou la típica jugada de Joan Puigcercós per parar l’augment de suport al Reagrupament i de fet ho varen aconseguir inicialment. Però Uriel Bertran, potser influït per en López Bofill i també perquè de la colla del Puigcercós és un dels pocs que té estudis, va entendre que realment l’actual estratègia del Carod i Puigcercós era suïcida, i  va decidir desmarcar-se. Això va fer, que dels 400 càrrecs i militants  que la premsa va dir que havien firmat el manifest, al final només una vintena es varen mantenir ferms fins al final. Fins i tot el seu amic i successor en les JERC, en Pere Aragonés tambè es va desdir i el va deixar sol.
    Els mateixos arguments del Reagrupament és poden trobar dins d’Esquerra independentista i no crec que t’atraveixis a dir que l’Uriel és de aquells que “acomplexats
    que encara no han superat la marxa de Pujol, i que desitjaven secretament el
    pacte amb CiU; vaja, els escolanets que ja els anava bé ser en el germà petit
    radical de convergència, per mantenir la consciència tranquila, que mentre
    manés en Pujol Catalunya estava salvada.
    “.
    L’únic que em posa una mosca al nas, és que EI té molta fàcilitat per accedir als mitjants de comunicació si tenim en compte que només representa un centenar de militants com a molt, mentre que RCat son quasi un miler.
    Però ara per ara, ser que s’està intentant que entre EI i RCat es faci una alternativa conjunta al Carod i al Puigcercós cara el congrés. S’ha d’esperar que passa, no crec que Uriel sigui tant poc llest i torni amb el seu mentor, en Joan Puigcercós.

    En Riado: En Joan Riado, el conec personalment perquè varen coincidir en l’època d’en Colom per una questió d’un expedient disciplinari que vaig tenir que obrir per fer fora el únic regidor que teníem a l’ajuntament. Ell era el responsable de la comisió i no tinc cap retret, fou eficient i va actuar justament. Però quan va esclatar la crisis entre en Colom – Rahola i Bonet- Carod – Puigcercós, en Joan junt amb Portabllea i Huget, es varen mantenir al marge esperant esdeveniments. Això a mi em va fer pensar que era prou intel·ligènt o prou covard per no arriscar-se, ara bé, en la conferència d’aquest passat Octubre, en Joan no va mantenir les distancies i ens va atacar durament a la gent del Reagrupament, segons ell, i soc conscient que trec les paraules del context, som una malaltia degut a creixement massa ràpid del partit i que per tant s’ha de curar i si potser eliminar-nos. Be doncs ara es veu que la grip la té ell i els seus companys d’executiva. Ho dic perquè en Joan no només no s’ha desmarcat sinò que ha volgut lidera la llista al congrès, a on s’ha vetat als candidats no afins al Carod i al Puigcercós i ell no ha fet res, ans el contrari, ell com a cap de llista és el responsable de tots els seus membres, en fi en Joan creient-se tots els autoengany que entre ells s’havien muntat o potser per vanitat, ha volgut liderar el grup que anava directa cap a la derrota. Això m’ha demostrat que no té talla com a polític, potser si com a parlamentari i remenant papers però no com a líder de res.

    En fi Albert, perdona tot aquest rotllo, però és que no m’he pogut d’estar-hi de respondre una mica el que penso de tot plegat.

    Ah!, com que ja m’ensumava del desastre d’aquestes eleccions i això que estic a més de mil quilòmetres, en el meu bloc vaig escriure un parell de dies del diumenge de les eleccions, de com entenia que hauria d’esser la nova Esquerra que haurà de sortit desprès del congrés:
    ERC 2.0: La darrera oportunitat

    Espero que malgrat tot, podrem redreçar el rumb d’ERC 2.0

    Manel bargalló

  4. Per arribar a crear una majoria social per l’independència, com molt be ha dit el Carod avui no hi sobre ningu, sinó que hi falta molta gent, gent no s’apuntara mai, quant veu aquest comentaris sectaris i de volada gallinàcia, per fer un partit amb esquerra independentista i el Ridao que apreció em faig d’una plataforma.
    Ja veig que una esquerra patita és el que més gracia és fa, perquè no els i preguntau els 200 alcaldes que donen la care per ERC que volen i els 1600 regidors, amb mentats tan petite sempre tindrem un partit petit i amb un pertit petit, no tedrem mai l’independencia.

Respon a M Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.