1 Acabo dijous esgotat, amb una doble i estranya sensació que el dia ha anat bé però que tinc el cervell inquiet, no estic en pau. Faig un repàs dels incidents que he anat acumulant al llarg del dia, per fer-ne la digestió i treure-me’ls del cap: Amb el grup A: Bé, s’ha aconseguit un
Aquest article pretén plasmar l’experiència viscuda, encara com a jugador, a un dels equips sénior de l’UB MiR la temporada 2015-16. Entitat creada de bell nou poques temporades abans, després de la desaparició de l’històric CB Montcada, aquella temporada 15-16 el MiR tenia dos o tres séniors, poc vinculats entre ells i encara tots a
Corria el curs 95-96, el primer a l’institut i estrenant el 3r d’ESO després d’haver fet el 8è a l’escola. El grup també estrenàvem un professor nou de català, ben simpàtic i del Pont de Suert, interí i del qual no en vam saber res més el curs següent. Eduard Guzmán, es deia, i segons
1. En tinc quatre de primer a l’examen de recuperació de socials. Ja veig d’entrada que no hi haurà manera: la Ib no sé nada, a l’Uc li fa mandra escriure, el Da pregunta coses que no pot preguntar i la C alliçona els altres, el año que viene me pongo las pilas profe. Calleu,
“Producció” i “Rúbrica” són dues paraules que com més va més em generen sensació de fàstig. Una “rúbrica”, en llenguatge de docents, és una espècie de graella densa i infumable, mentidera i perillosament subjectiva, per tal d’avaluar els nostres alumnes sense l’ús de les inapel·lables, justes i objectives qualificacions numèriques. I és que ara els
Exposo aquí fragments de la introducció que vaig fer a la Programació presentada a les oposicions que s’han dut a terme enguany. [afegits i comentaris entre claudàtors] a. No som herois, només hem d’aspirar a ser referents positius per als nostres alumnes …[cal] desdramatitzar la situació que un veu quan aterra, sense experiència prèvia, a
[continua] Puc disculpar, doncs, la falta de, diguem-ne sensatesa, dels nostres polítics. Ells sabien, i saben, fins a on pot arribar l’Estat, ja molt abans del procés: des dels GAL fins a les tortures a les presons, la guerra bruta. Però també estaven i estan disposats a assumir i a pagar les conseqüències de fer
[continua] El fet que siguem majoria, que siguem causa justa, que siguem víctimes i no botxins, justifica sobradament l’acció unilateral, que no vol dir violenta ni antidemocràtica, de l’independentisme. Ningú es creu a dia d’avui que amb l’Estat espanyol hi hagi res a negociar, i el que ho defensa és perquè, senzillament, és contrari a
[continua] La segona font de legitimitat és la que dona la pròpia deslegitimació de l’Estat espanyol i la seva Monarquia. ¿Qui són, tota aquesta gent, per creure’s amb el dret de governar-nos? No ja és només el memorial de greuges acumulat durant segles, de manca d’inversions i d’espoli fiscal, i el seu atàvic menyspreu cap
[continua] Apuntava que la República ha nascut legalment i legítimament. Legalment perquè una majoria parlamentària aprovà a principis de setembre, malgrat tot el filibusterisme i espectacle barroer que féu la oposició, la Llei del Referèndum i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que promulgaven el Referèndum de l’1 d’octubre i la
La fotografia, plena de cares somrients i il·lusionades, és del 6 de desembre de 1931 en un visita del President Macià a Esparreguera. La República s’ha proclamat a l’abril i l’Estatut de Núria ha estat àmpliament referendat pel poble a l’agost (75% de participació, 99% pel Sí, 400.000 adhesions de dones que encara no podien
1. Pròleg Una guia de la National Geographic i diverses referències amicals són l’origen de tot. Què? Fem una setmaneta a Croàcia? Aeroports secundaris a on arriba Vueling i un Booking que ens apressa a reservar, ai ai que estarà tot ple! Mirant preus, dates, i allotjaments mínimament decents, concretem: dissabte de matinada a Zadar,
1) Hi ha un moble de menjador que em fa nosa. Aquells mobles de menjador vells, de fusta fosca, molt ferms i ben parits, això sí, que allotgen, en prestatges i vitrines, fotografies de familiars, records de viatges, i diversos grups de gots, tasses i teteres. Més decoratives que útils. Devia ser costum, anys enrere,
Distàncies. Sobre el mapa eren uns vint minuts a peu. A priori havia de ser fàcil. Però baixo del tren que m’ha portat des de l’aeroport i em trobo dins d’una gran ciutat, en una gran plaça amb diversos carrers que hi arriben. Veiam, primer més val que esmorzi. Sóc molts i molts quilòmetres est
-La CUP no té per què investir Mas: la seva visió de la política és una altra, i qui no ho vulgui entendre que s’hi posi fulles. No crec que els preocupi massa repetir eleccions, la seva lluita principal és una altra, és al carrer, i no tenen pressa. Per mi tot el respecte, no