Una proposta per a la negociació: la futura ambaixada catalana a Roma

En el procés d’independència que s’acosta, arribarà un moment que caldrà negociar amb l’Estat espanyol les condicions del divorci:

En el procés d’independència que s’acosta, arribarà un moment que caldrà negociar amb l’Estat espanyol les condicions del divorci: suposo que alguna part del gran deute econòmic ens haurem d’empassar, però també caldrà ser hàbils en reclamar segons quins béns que poden ser molt interessants. I un d’aquests l’he descobert tot visitant Roma: resulta que una de les peces més rellevants de la història de l’arquitectura occidental, el Templet circular de San Pietro in Montorio, de Donato Bramante (1444-1514), es situa al claustre d’aquest convent que, ves per on, almenys les estances que no formen part de l’Església són propietat de l’Estat espanyol. L’immoble acull actualment la Real Academia de España, i una placa a l’interior recorda la inauguració, per part del Rei Joan Carles, de la rehabilitació del templet finançada amb fons espanyols.

L’edifici no és gaire cèntric, està ubicat dalt d’un turó als afores de la ciutat, sobre el Trastevere, però s’hi pot arribar en cotxe i hi ha un degoteig suau i constant de turistes, mínimament cultes i silenciosos. Presentar-nos, en aquest racó del món, com a custodis i conservadors d’aquesta obra d’art s’adiu molt amb la imatge del nou Estat que volem construir: modern, avançat, culte, respectuós, educat, de progrés…vaja, tot allò d’esdevenir la Holanda del sud d’Europa.

De cara a l’Estat espanyol, només conformar-nos en demanar això a Roma ja s’haurien de donar per satisfets. Passejant aquests dies d’agost per París i per la capital italiana, Déu n’hi do els immobles propietat d’Espanya que he anat veient, des d’edificis d’oficines fins a esglésies; curiosament, aquests mai són citats pels que critiquen que la Generalitat tingui cinc delegacions a l’exterior (o sis, si voleu que comptem la de Madrid). Perquè m’imagino que el què no voldrà l’Estat espanyol és cedir, al nou Estat català, la seva actual ambaixada per al Vaticà (per als afers italians es disposa d’un altre palau), el Palazzo di Spagna, que ampliat majestuosament segons disseny de Borromini i situat a la plaça homònima, ocupa tota una illa de cases en ple centre neuràlgic de Roma. Oi que no?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *