Fa dies que dono voltes respecte a les posicions extremistes, i realment, comencen a cansar. Com pot la gent defensar certes coses tan radicals i trencadores? Com es poden defensar alguns mitjans i mètodes? Quina és la moral de la gent extremista?
Es tracta una moral insolidària, violenta, injusta i que amaga un egoisme esbombat a tort i a dret. S’organitza com una banda de crim organitzat, amb grups que amenacen i grups que fan la feina bruta. Controlen informació i coneixen els detalls de la nostra vida a més de recaptar impostos revolucionaris que els permeten seguir exercint la violència física i psíquica. Els extrems que defensen són immorals i inhumans i tenen diverses escales, va des d’atemptar contra les persones més pobres del 1r món fins a portar empreses a explotar mà d’obra als països més pobres del 3r món.
Amb això s’enriqueix la branca del Front Obrer de la patronal, a través de les seves empreses tapadores de treball forçat. Aquest Front Obrer recapta amb mètodes físics de treball esclau, forçat o obligat (qui és lliure de triar si s’ha de pagar una llar o assistència sanitària?) i fa la feina més bruta. Antigament, el Front Obrer cremava les fàbriques amb les persones en vaga dins, ara proposen rebaixes de condicions insultants, amenaçant de tancar les fàbriques o de portar-les al 3r món.
L’altre front extremista que va directament lligat al Front Obrer és el Front Logístic. Aquest front és el que s’encarrega d’administrar els diners tant de les persones amenaçades, explotades i desplaçades (immigrants) pel Front Obrer com dels diners que l’empresariat aconsegueix a través d’aquest mateix Front. Tenen foscos mètodes de suggestió i engany, que fiquen la pastanaga davant de les persones obreres unes vegades (a través del consumisme, turisme i les tecnologies de consum), i d’altres, directament envien les Brigades Ultra a atemptar físicament, a través de desnonaments, a qui no pagui el que toca.
Finalment, hi ha l’aparell d’Organització, Captació i Propaganda. Aquesta branca és la que menys s’embruta les mans, qui fica les cares, qui talla el bacallà, qui planeja l’estratègia, la cúpula, els números ú. Aquí hi ha l’estructura interna que constantment conspira contra la majoria de la gent elaborant plans terroristes de tota mena, ja siguin propagandístics, militars, legislatius o econòmics. Ara bé, aquests mètodes estan pensats per blindar tota responsabilitat, ja que s’emparen en la democràcia parlamentaria, on podem triar quines cares organitzen i capten. També es legitimen a través de l’excusa del lliure mercat i la llibertat de premsa, on la Propaganda s’empara en qui compra els diaris o mira alguns telenotícies, que, de nou, expliquen de formes diferents les contradiccions d’aquest sistema extremista. Sempre sota el control del Front Logístic, és clar, que és el que queda protegit per l’aparell d’Organització a nivell global i per les Brigades Ultra de la policia a nivell local.
Per permetre que les persones treballadores segueixin pagant l’impost revolucionari cal un aparell de Propaganda potent que ho justifiqui i un de Captació que agafi les persones més vàlides i les assimili dins la Organització extremista, buscant sempre que la minoria radical propietària segueixi mantenint els extrems entre rics i pobres, 1r i 3r món. Així, quan algú demani que aquests extrems siguin tallats d’arrel, o demani que s’abandoni la violència econòmica, política, laboral i física poguem etiquetar-los d’antisistema a través d’un aparell de Propaganda que aplaudeix les revoltes a altres indrets on la inestabilitat és un valor afegit per l’explotació empresarial.
Per veure l’estructura en acció, revisem quin paper juga cada Front o cèl·lula terrorista amb alguns exemples en un procés de crisi:
L’estructura del Front Obrer, o sigui les empreses, han de recaptar diners pagant el mínim salari i aconseguint el màxim marge de benefici. Només es cedirà quan la gent treballadora comenci enfrontaments i amenaci amb vagues que facin que els costos de deixar de treballar siguin superiors als dels augments demanats.
Tot i així, en moment de crisi i a través de l’aparell d’Organització, es fan reformes laborals per assegurar-se que el fet d’haver-hi menys diners en circulació no suposi un problema per la minoria terrorista de l’organització sinó que qui pagui la crisi sigui la gent amenaçada o sigui les persones treballadores.
Si ens centrem en l’habitatge també podem veure algunes branques en acció: Primer fem una constitució que garanteixi el dret a l’habitatge que servirà per l’aparell de Propaganda (ja que no té efectes pràctics més enllà de tenir el dret a comprar un habitatge).
Després l’aparell de la Organització fa unes lleis que permeten que en cas d’impagament es pugui treure per la força a algú del seu habitatge, però el continuï pagant. I al final, si aquestes amenaces i coaccions de seguir pagant no són suficients perquè la gent accepti qualsevol explotació laboral i segueix a l’atur, enviem les Brigades Ultra a desnonar-los i enviar-los al carrer.
Al final, agafarem els grups dissidents que ajuden les víctimes a no perdre l’habitatge i les titllarem de violentes, i a través de la Propaganda intentarem parlar el mínim possible d’aquests desnonaments.
Per acabar, quan veiem que en un país algú és elegit democràticament i vol modificar tota aquesta estructura evitant que una minoria acapari les riqueses mentre una majoria passa misèria, el titllarem de dictador perquè aprofita el poder de l’estat per imposar mesures econòmiques igualitàries. Chávez ha de ser un dictador! Evidentment! Imposa i dicta a l’organització terrorista que es diu Democràcia Parlamentaria Capitalista i li diu: Amb els beneficis que fan les vostres empreses he eradicat la pobresa, he aconseguit operar de la vista a la gent que no s’ho havia pogut permetre, he enviat ajuda a les persones afectades pel Katrina i he buscat fórmules de participació veïnal.
Espero haver explicat prou bé l’actuació del terrorisme patronal a través del Front Obrer (empresaris), l’aparell d’Organització i Captació (representats pels governs, jutjats i partits capitalistes), el Front Logístic (a través dels Bancs), les Brigades Ultra (Forces de Seguretat de l’Estat), i l’aparell Propagandístic que representen els mitjans d’informació de masses.
Després diran que els extremistes radicals som nosaltres, la gent que no volem una societat de classes amb desigualtat. No som naltros qui defensem aquests extrems, són ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!