<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”Microsoft Sans Serif”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627401183 -2147483648 8 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
–>
Aquest fou el crit
més revelador de la macromanifestació de dissabte al Passeig de Gràcia. Molt –i
molt ridículament- s’havia parlat durant la setmana de la polèmica capçalera,
on finalment va anar a parar el President Montilla per embolcallant-se amb la
senyera a la manera grollera com ho ha fet Camps darrerament a València. La
manifestació que desitjava el President pretenia ser unitària, i a fe que ho va
aconseguir, amb milers d’estelades al vent i crits omnipresents i ensordidors d’independència.
I la impertinent
capçalera no es va poder moure, perquè torrents de gent pujaven per Passeig de
Gràcia amb una il·lusió comuna que per primera vegada se sent assolible. I així
vam estar aturats més d’una hora mentre la multitud es dedicava a explicar-li
al President on anirà a parar després de les eleccions de la tardor: “Fora
Montilla!”. I encara no havia pogut fer una passa. La manifestació, unitària,
va morir d’èxit i el President va decidir fotre el camp. En un instant de lucidesa,
però, la gentada que havia pujat pel passeig va decidir girar cua i engegar la
marxa al crit de “som el poble i som la capçalera”.
Cap altre crit no
podria esdevindre millor resposta a l’òpera bufa de la setmana precedent ni
descriure millor el procés vertiginós que ha protagonitzat Catalunya en un únic
curs polític, des d’Arenys de Munt fins al 10J. El poble, fart de sentir-se espoliat,
menyspreat, insultat, ridiculitzat i negat en la seua identitat ha decidit
liderar el camí més il·lusionant de la seua història, i per la via de la
voluntat pacífica i democràtica.
L’independentisme és
el moviment cívic més poderós de la història de la democràcia a Catalunya. I a
diferència d’altres moments passats i d’altres llocs del món no ha necessitat
cap líder polític que l’aixecara. És el poble real, el poble compromès, i no el
poble que com a concepte sovint ha estat utilitzat pels populismes més
antidemocràtics. Ara són precisament els polítics els que han de tindre la
valentia de sumar-s’hi al poble, a la capçalera.
Artur Mas va abandonar
la manifestació poc després que Montilla, amb paraules més amables però alhora
d’advertència: “Mas President, Catalunya Independent!”. Hores després va fer
unes manifestacions en les que semblava que n’havia pres nota. Estarem
vigilants. Perquè el que el poble està demanant és que tothom –CiU, Esquerra,
Reagrupament, Iniciativa i fins i tot part del PSC- s’aplegue a la capçalera de
la marxa: la marxa cap a la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I had fun understanding this post.air jordan I want to see more on this subject.. air jordan shoesThanks for writing this respectable article.. Air MaxIn Any Event, I’m going to subscribe to your rss andair force shoes I wish you write great articles again soon.