El FC Barcelona presentarà demà Barça, estic boig per tu, una versió ad hoc de la famosa cançó de Sau, convertida en himne de tota una generació de catalans. És una conseqüència lògica de 30 anys de democràcia que al Principat han aprofitat, entre d’altres coses, per crear un teixit musical autòcton equiparable al de
A Barcelona m’he retrobat amb el plaer de passar estones de tranquil·litat i reflexió dins dels grans temples catòlics del gòtic català. Sóc un entusiasta de Santa Maria del Mar, però també m’endinse de tant en tant a la Catedral o a Santa Maria del Pi. Fins i tot fa uns dies em vaig abocar
Idees força com que la televisió és una finestra oberta al món, o frases recurrents com la d’aquell inefable periodista espanyol que en acabar el seu informatiu ens repetia allò de “así son las cosas, y así se las hemos contado”, han ajudat ben poc en la imprescindible tasca d’educació visual i mediàtica de la
I per això us deixe ací penjada la que apareix a la penúltima plana de l’Avui de hui: Per al silenci, de Lluís Montserrat. He de dir, però, que la meua opinió no és tan bona com la seua, la qual cosa també m’alegra.
Quan s’ha llançat a la recerca d’un finançament que el fera viable, més d’un projecte documental centrat en algun tema concret sobre el nostre país s’ha trobat amb una resposta força recurrent: aquest és un projecte localista. Segurament la mateixa ment pensant quedaria enlluernada davant una història anàloga ambientada al Tibet, Botswana o al Perú.
En escasses hores calaran foc a mitja ciutat, exhausta després de tants i tants dies de disbauxa. Als que ens estimem la festa, als que l’hem viscuda des de dins i des de fora, sempre ens fa bé tornar-hi. Perquè esdevé una mena de ritual purificador que ens demana l’esperit, un retrobament amb unes arrels
Des que vaig encetar aquest bloc tenia pensat obrir una segona categoria de posts en paral·lel a la principal de “Tendint ponts”. Es tracta d’escrits amb reflexions i comentaris sobre el món del gènere documental. Ara, la invitació del magazine Pica’m a col·laborar-hi amb articles sobre documentals i l’audiovisual en general ha precipitat la decisió
Els meus ulls van poder contemplar com les obres del canal d’accés a la nova Estació Central de València han començat al barri de Malilla, tot just al final del meu carrer, 25 anys després de començar a sentir-ne parlar. Tota una vida! La meua. Aquesta transformació urbana inclourà tot un seguit d’estacions soterrades de
Tres manifestacions localitzades al atzar (bo, llevat de la nostra, evidentment) en tres dies dóna una bona mostra de la realitat quotidiana de Brussel•les. És la ciutat on tothom va a demanar allò que pressuposa que li pertoca. Per tant, crec que hem fet el que calia: anar-hi a reivindicar el nostre dret a decidir
L’espanyolisme sol negar el dret d’autodeterminació dels pobles de l’Estat amb l’argument que aquest dret ha estat concebut per a les colònies dels antics imperis, i que no és aplicable al nostre cas perquè no n’hi ha, de colonització. A més a més, el subjecte de sobirania, que no es pot trossejar, seria el
Sembla que el Bloc ha decidit acceptar definitivament els símbols oficials (senyera amb franja blava i himne de l’Exposició de 1909, “en la seua versió més digna”) i s’ha reobert la caixa dels trons. Més i més discussions estèrils que han entelat tot el procés congressual mentre altres aspectes que podien ser interessants romanien amagats.
Me’n vaig a Brussel·les, espere que en companyia de 9.999 catalans i catalanes. De valencians en serem ben pocs. Sembla que un autobús d’ACPV i poca cosa més. De les JERPV no tinc cap notícia. El Bloc Jove, que sovint porta pancartes reivindicatives del dret d’autodeterminació, tampoc no ha organitzat cap viatge. Açò no pretén
Fa uns quants programes va tindre lloc al Polònia l’aparició estel·lar de ses valencianíssimes senyories na Rita Barberà (perdó, Barberá) i en Francesc (perdó, Francisco) Camps. Que fins ara els guionistes/productors de TV3 no s’hagueren atrevit amb un material tan sucós palesa una actitud atemorida enfront tot allò que faça olor a valencià de la
Ara que les portes de l’abisme semblen obrir-se per al PP valencià potser caldria aclarir per què justament ara molts s’escaroten pel que estan descobrint, quan qualsevol ciutadà valencià lleugerament interessat per açò que en diem res publica i amb un mínim d’integritat ètica podria sospitar, si més no, que moltes de les actuacions dels
“ERC reabre la polémica de la lengua con una moción sobre TV3″, aquest és un titular aparegut fa un parell de dies al diari Las Provincias. ¿Quina era la notícia que encapçalava? Bàsicament ERC tornava a reclamar al Congrés el compliment dels acords que permetran la reciprocitat entre TVV i TVC, tot adduint la Carta