Estenent ponts

Fa uns quants
programes va tindre lloc al Polònia l’aparició estel·lar de ses
valencianíssimes senyories na Rita Barberà (perdó, Barberá) i en Francesc
(perdó, Francisco) Camps. Que fins ara els guionistes/productors de TV3 no
s’hagueren atrevit amb un material tan sucós palesa una actitud atemorida
enfront tot allò que faça olor a valencià de la qual potser hauríem de parlar
amb més tranquil·litat en un altre moment. El cas és que per fi tenim la
caricatura dels polítics valencians al Polònia. Ni somniem, però, amb un
programa ni la meitat de la meitat de corrosiu a Canal 9. Tot i que després de
la darrera bajanada del conseller forense, crec que comence a entendre la
lògica de la nostra televisió pública. No ens calen programes d’humor sobre els
nostres polítics. Ells en són la caricatura.

Alejandro
Font de Mora, el conseller forense que s’ha dedicat a practicar l’autòpsia a
l’educació pública valenciana ha tornat a parlar. I, com sol ser habitual, no
ha decebut ningú. No debades es tracta del metge amb tricorni que va perpetrar
el colp d’estat a l’AVL o el visionari que ens va anunciar la bona nova de
l’Educació per a la
Ciutadania en anglès, amb traducció simultània inclosa. També
és l’exlíder del CDS que en les eleccions del 1991 es va quedar sense
representació a les Corts Valencianes i tot seguit va malparlar a Aitana de la
lacra del bipartidisme al que llavors ja estàvem abocats (Alejandro, que tinc
el vídeo!). Per tant, no és estrany que la darrera, com ens té acostumats, haja
estat de l’alçada d’un campanar: els xiquets
valencians podran aprendre xinès a escola.

Bo,
en principi, no em sembla censurable que s’oferte xinès com a optativa en
secundària. Podria ser una iniciativa encertada. Com més idiomes, millor. Com
més siguem, més riurem. És clar, el problema ve després, amb les paraules que
acompanyen la lloable proposta. Resulta que els joves valencians, gràcies a
aquesta iniciativa dominaran quatre idiomes (castellà, anglès, xinès i valencià)
que abasten 3.000 milions que persones. Per tant, tindran “una capacitat de
comunicació pràcticament universal”. Per pixar-se i no torcar-se.

Esperem
que el senyor conseller ens explique d’on eixiran els professors de xinès, quan
no n’han trobat d’anglès per a l’experiment que es va inventar. Esperem que el
senyor forense ens explique quants valencians faran la prova, després de cursar
els anys d’optativa de xinès, d’anar-se’n a la Xina a descobrir les seua capacitat de
comunicació a l’altra punta del món. Esperem que alguna ànima caritativa li
explique al senyor antibipartidisme que per aprendre nocions suficients per
defensar-se en un idioma tan allunyat del nostre ( i del seu, el castellà)
calen anys de residència en aquell país. Esperem que l’aspirant a picoleto
s’adone un dia que les llengües no són únicament vehicles de comunicació (tal
volta llavors entenga per fi el problema del valencià). I esperem, en
definitiva, que el senyor Font de Mora es passe un altre dia per la porta d’un
dels instituts de que depenen de la seua Conselleria. Podrà així comprovar
quina és l’única llengua que n’ha après la majoria dels alumnes durant la seua
escolarització: el castellà.

Esperarem
asseguts, és clar. Perquè si mai arribara el dia que aquestes esperes foren
satisfetes positivament, ell ja no seria ell. Ja no seria la seua caricatura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!