Estenent ponts

Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada

12 de març de 2009
3 comentaris

Història del meu barri

Els meus ulls van
poder contemplar com les obres del canal d’accés a la nova Estació Central de
València han començat al barri de Malilla, tot just al final del meu carrer, 25
anys després de començar a sentir-ne parlar. Tota una vida! La meua. Aquesta
transformació urbana inclourà tot un seguit d’estacions soterrades de rodalies
disperses per la ciutat: Central, Aragó, Tarongers, Cacsa, etc. El tren, però,
no pararà a Malilla. Heu sentit alguna protesta o reivindicació? Jo tampoc.

El
meu és un de tants barris desgraciadets d’extraradi nascuts al caliu del
tardofranquisme. No és tan horrorós com els Orriols, Torrefiel o l’Amistat,
perquè és un mica posterior. Va nàixer durant els anys setanta. A banda d’un
gens menyspreable contingent autòcton, el barri es va poblar amb les darreres
allaus immigratòries d’ aquells anys. Curt i ras, com acostume a dir, és un
barri obrer i fidel votant del PP. Tot i que no sempre ha estat així. Abans
votava PSPV (val, votava PSOE). I va aprofitar el fenomen faller per integrar
molta gent. Els nostres pares expliquen que la falla de la cruïlla de Malilla
amb el meu carrer de l’Illa Cabrera era a mitjans dels 80 la més nombrosa de la
ciutat. Conten que quan l’estendard de la comissió infantil ja albirava la Mare de Déu el dia de l’ofrena
de flors, la banda de música encara romania aturada a la Glorieta. Era un
barri jove i crec que amb ganes de fer coses, tot i que aquestes energies mai
no es van arribar a canalitzar de forma adient.

Els
serveis públics, però, van trigar molt a arribar-hi. Primer es feien els
edificis, i de les voreres ja en parlaríem, o dels col·lectors. Les inundacions
dels carrers són un record inesborrable de la infantesa de molts malillers. L’institut
de secundària va arribar trenta anys després. El poliesportiu ni hi és ni se l’espera,
ara per ara. Només hi arriben dues línies d’autobús que comuniquen molt
malament el barri, i amb freqüències demencials. El metro és una promesa que no
sabem quina generació arribarà a veure complida. I mentrestant, segones i
terceres rengleres de cotxes col·lapsen literalment els carrers. És clar, les
famílies obreres han prosperat i, qui més qui menys, s’ha comprat un segon i un
tercer cotxe. Però ja no van a una falla que malviu entre reductes blavers i
conservadors.

Doncs
aquest barri que ha hagut d’esperar 25 anys per veure com definitivament
comencen a soterrar-se les vies que l’aillaven dels barris veïns de la Creu Coberta, Sant Vicent i
Sant Marcel·li, no ha estat capaç de reclamar una estació de València Sud. Una
estació que aproparia els veïns d’aquestos barris en 5 minuts al centre de la
ciutat. Tampoc no ho han fet els altres, cal dir-ho. Només saben queixar-se de
la manca d’aparcaments. De fet, el meu barri és només un símptoma, un exemple
de tota una ciutat, i si fa no fa de tot un país. Una petita mostra d’una
societat malaltissa, desestructurada, desmobilitzada, insolidària i
individualista. Si li preguntes a un veí qualsevol, de segur que mai no se li
haurà acudit la possibilitat de fer-hi una estació. Jo ho he fet. I aquesta ha
estat la resposta. Però és el meu barri, i me l’estime, i em produeix una pena
indescriptible.

  1. Malilla también ha sido mi barrio. Donde pasé la infancia. Leer tu articulo me ha traido muchos recuerdos. Siempre me ha hecho gracia que fuera un barrio aislado de todo. Con barreras físicas (el puente del Scalextrix, las vias del tren, la huerta, las acequias, ahora la ronda….). El barrio tenía ese carácter de isla que te hacía pensar que Valencia estaba allí, al otro lado, lejos de todo aquello. Proliferaban las chabolas de gitanos, los solares repletos de matojos a medio crecer, los charcos gigantes cuando llovía…. De todos modos, no creo que sea muy diferente a cualquier barrio de extrarradio español. Madrid o Barcelona, Sevilla o Bilbao, Mallorca o A Coruña. Todas esas ciudades deben contar con su propia Malilla.
    Un Saludo,
    Juan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!