Estenent ponts
Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada
Ara que les portes de l’abisme
semblen obrir-se per al PP valencià potser caldria aclarir per què justament
ara molts s’escaroten pel que estan descobrint, quan qualsevol ciutadà valencià
lleugerament interessat per açò que en diem res
publica i amb un mínim d’integritat ètica podria sospitar, si més no, que
moltes de les actuacions dels nostres governants populars durant els darrers
tres lustres feien una pudor insuportable. ¿Què ha passat, doncs, perquè ara
tothom (llevat dels inasequibles al
desaliento, és clar) se n’adone?
Molt
senzill, per primera vegada, un merder valencià ha esquitxat Madrid (o potser a
l’inrevés). I quan quelcom te lloc a Madrid, ja se sap que te lloc a tot arreu,
i així ens ho fan saber els mitjans “mesetaris”.
Però per entendre-ho millor fóra interessant tornar una
mica més enrere, fins als primers anys noranta, quan els escàndols de corrupció
començaven a fer forat en un PSOE que s’afonava sense remei, i de retruc, se’n
portava cap al fons les restes del PSPV lermista, que pel que fa a afers
pudorosos, que jo recorde, només hi va tindre un que va acabar amb l’eixida del
Consell del sempitern Rafael Blasco, primer fraper, després lermista, més tard
zaplanista i actualment tan campsista com supervivent. Malgrat aquesta realitat
“objectiva”, molts valencians continuen hui convençuts del binomi indiscutible
corrupció-socialistes valencians. No seré jo qui defense ara i ací el lermisme
o el PSPV, però resta palès que en aquest cas, els ciutadans es van deixar
emportar per les onades que, una vegada més, ens arribaven de ponent per via
mediàtica.
Ara
tornem als anys de domini popular. Començant pel cas Fabra i acabant en l’exconseller
Cartagena, passant pels casos IVEX-Julio Iglesias, Ciegsa, Naseiro, i la
realitat visible d’una costa ocupada pel totxo, molts per València hem tingut
prou clar de fa temps que pel riu pepero el cabal baixava bastant tèrbol. Però és
clar, com que als jutjats de Nules els senyor magistrats es feien els fonedissos
per art de màgia, i la societat anestesiada elecció rere elecció els votava més
i més, doncs semblava que les sospites mai no arribaven a rams de beneir. És
clars, fins que els rams han passat per la villa
y corte.
Allà,
al centre, un cas com el de Fabra no passava de frivolitat exòtica de províncies,
per a les quals el caciquisme sembla encara ben vist. I com que els valencians,
per informar-nos anem a Madrid (vull dir a les teles de Madrid), i com que ací
Campsnal 9 i els apessebrats de la premsa provincial (i provinciana) ens han
inventat un país (perdó, comunitat) de meravelles digne d’Alícia, doncs ja
porten 14 anys “a lo suyo”. I el que et rondaré, morena, si (definitivament) no
es trenca el guitarró.
I ens
trobem que per fi ha esclatat la bombolla, però ha esclatat a Madrid, no ens
enganyem. I els valencians hem tingut la sort que passàvem per allí i la cosa
ens ha esquitxat. Algun dia havia de passar. Durant aquestos dies he llegit a
Internet un comentari d’un murcià que demanava a Garzón que es passara per Múrcia,
i un altre, de Valladolid, que el convidava a passar-se per Castella i Lleó. Res
de nou en un Estat de províncies: els provincians demanant als senyorets de Madrid
que els arreglen els problemes del terreny. I malauradament, el valencians, los ciudadanos de la Comunidad, de Alicante,
Valencia y Castellón (Camps dixit
una i mil voltes) fem el mateix.
Ja
poden escarotar-se a tort i dret, que encara ens passa poc. Potser arribarà mai
el dia que els valencians ens interessem de debò pel que passa a casa nostra,
al nostre país, i bastirem un espai comunicatiu propi que ens parle de la
nostra política, de la nostra cultura, de la nostra història, de la nostra
economia o de la nostra societat. Mentrimentres continuarem esperant que Madrid
ens solucione els greuges. És el problema de ser (i sentir-se) província (o
comunitat, tant fa).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cierto es que aquí en Valencia hace años que sospechamos de las corruptelas campsistas, fabristas, etc…. Así a bote pronto, me vienen a la mente como seguros pelotazos “por comisiones” la visita del Papa, la America´s Cup, el GP de Formula1, Marina D´Or, Terra Mítica….esta gentuza se lo ha estado llevando calentito desde hace años!