Estenent ponts

Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada

16 de setembre de 2010
2 comentaris

Divisions valencianes, divisions catalanes, i el país perplex i per agranar

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”Microsoft Sans Serif”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627401183 -2147483648 8 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
–>

A Catalunya els amics sovint em demanen
una mica sorpresos pel potencial cultural i cívic del País Valencià. Encara els
sobta el gruix productiu i de qualitat d’editorials com Publicacions de la
Universitat de València, Bromera o Afers. S’enlluernen amb el nivell de
revistes com L’Espill, la capacitat de convocatòria d’Escola Valenciana o la
infatigable tasca dels ‘tinglados’ d’Eliseu Climent. I observen astorats l’èxit
musical de la Gossa Sorda, Obrint Pas, Orxata Sound System, Feliu Ventura, Pep “Botifarra”
o Miquel Gil. En contrast, el trist panorama polític valencià els aboca a no
entendre’n res.

 

Des de fa ja 28 anys se n’han escrit piles
de papers al voltant de la fatídica barrera del 5% per accedir a les Corts
Valencianes i que ens ha llastrat com a país. Però tampoc no cal perdre de
vista la divisió sempiterna del nacionalisme valencià que ha fet de la famosa
escena de La vida de Brian sobre la divisió en partidets d’un moviment polític aparentment
unitari el recurs més sovintejat per bromejar sobre el valencianisme polític.

 

A Catalunya, la divisió de l’independentisme
és també una tradició recurrent. És ara, però, quan el moviment té més força
que mai i quan jo l’estic vivint més directament i perplexa. Que dos partits
com Reagrupament i Solidaritat Catalana, amb programes calcats, siguen
incapaços d’arribar a un acord és senzillament inexplicable. No entraré ara en
les culpes dels uns i/o els altres, tot i que en tinc una opinió formada que de
moment preferisc reservar-me fins observar com avancen els esdeveniments.

 

Caldria fer una anàlisi profunda sobre els
motius històrics d’aquesta divisió, tant al país de dalt com al de baix. Una
dada resta evident, però: a ambdós costats de la Sènia el nacionalisme i l’independentisme,
respectivament, tenen més múscul social, cívic i cultural que polític. El país
és més viu i poderós del que sembla, però resta condemnat a la perplexitat que
produeix la incapacitat –i la insatisfacció– política.

 

Tenim el país per agranar, i ens en
sobren, de graneres. Es busquen, però, agranadors capacitats.

  1. …convergents potser el problema estiga en els partits polítics i les seues organitzacions caduques… caldrà reformar el seu funcionament i fer-lo més obert, assembleari, participatiu… què més? 

Respon a anmonbar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!