El discurs oficial explica a tot aquell que el vol escoltar que som una “comunitat” líder a Espanya i a Europa i que vivim el millor moment de la nostra història. Les dades reals demostren a tot aquell que desconfie del discurs oficial que som un país líder en presumptes casos de corrupció, en augment de l’atur, en dèficit fiscal crònic, en destrucció del territori, en davallada de l’ús i prestigi de la nostra llengua, en desvertebració territorial, etc. Sembla, pel que diuen els resultats electorals, convocatòria rere convocatòria, que la gran majoria es limita a digerir el discurs oficial. I dic que sembla perquè es habitual escoltar algú que es demana on s’amaguen, perquè no coneix gaire gent que vote PP. És evident que el gruix del seu electorat es limita a ficar la papereta a l’urna i no parlar-ne més fins passats quatre anys. També en tenen, però, de guàrdia pretoriana que es dedica a defensar tenaçment el llegat popular. Curiosament, a les crítiques sempre responen acusant els socialistes. Senyora (o senyor), a mi què m’explica dels socialistes, si tampoc no difereixen gaire dels seus. Per tant, i com que tots els que gosem dir la nostra som socialistes endimoniats, tal volta caldria que giraren la vista cap als nouvinguts: aquestos immigrants que es miren amb tanta condescendència, pobrets ells, que venen de països sense democràcia ni drets humans. Potser els sorprendria emmirallar-se en espills tan poc falaguers. Anit, una amiga m’explicava que uns coneguts argentins li haven comentat que políticament el País Valencià és homologable a l’Argentina. Líders.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com podem dir que no hi ha militància del PP?
La bloqueria valenciana tendeix a obviar allò que no li entra dins dels propis paràmetres mentals. Contradint la realitat. Al País Valencià la militància de dreta (des del liberalisme fins la dreta extrema) és immensa i abnegada.
Partir de la realitat, no de la pròpia, que és menuda per força ens faria molta falta i ens seria força més eficaç. Si volem avançar socialment.
Fa uns mesos algú, en aquesta santa casa es demananava, després d’eixir d’un concert dels Obrint Pas:
com era que els valencians votassen com ho feiem?
Confonien el públic d’un concert -que és un experiment -un assaig- amb la complexa realitat social valenciana. A mi fa 25 també em passava.
Pensem-hi, i ens farem un favor, tots plegats.
Cordialment.