13D: el mite de la baixa participació

No
calia que férem cap consulta per comprovar que la participació seria “baixa”. I
ho escric entre comentes perquè, tot i ser-ne la lectura majoritària, no és la
meua, ni de bon tros. La premsa espanyola tenia de feia temps els titulars ben
cuinats: pantomima, ridícul, akelarre… de quatre gats independentistes.
Lamente tornar a la Brunete,
però em sembla que és la demostració que a l’independentisme encara li falta
superar una colonització –després d’haver-se desempallegat definitivament de la
política, l’econòmica i la cultural–: la mental. Encara es pensa massa sovint
en els termes i amb el llenguatge que marca Espanya.

 

Una
participació d’un 27% és baixíssima, diuen. I ens ho empassem. Diumenge, tot
fregant les huit de la vesprada, les meses electorals de Vilafranca lluïen
cares com poemes. És que ha vingut molt poca gent, un 23%, lamentaven.

 

Però
és que no es pot comparar amb unes eleccions oficials. Primer, perquè aquesta
consulta no n’era, d’oficial. I segon, perquè una opció, el NO, directament
l’ha boicotejada, precisament per fer-la fracassar, per menystindre-la. Per
tant, no podem equiparar-les. Unes consultes no oficials, organitzades per la
societat civil amb quatre duros –i encara en va sobrar un–, i amb el boicot
explícit d’una de les opcions, que obté un 27% de participació, és un èxit
manifest, com per altra banda han destacat els mitjans de comunicació
internacionals –comparar-ne el tractament de la jornada amb el que n’ha fet la
premsa espanyola, és com comparar el que el món diu al voltant d’una república
bananera i el que diu la premsa fidel al dictador de torn.

 

I
tenint en compte que gairebé tots els vots eren SÍ (un 95%), podem dir que u de
cada quatre catalans que estava convidat a les urnes va donar suport explícit a
la independència. Val a dir que u de cada quatre espanyols vota PP en les
eleccions legislatives, i un altre de cada quatre vota PSOE. I tots dos plegats
conformen les “dues Espanyes”, segons en diuen també. Llavors, podem afirmar
que l’independentisme té la mateixa presència a Catalunya que cadascuna de les
dues Espanyes sobre la pell de brau. No està gens malament, perquè a més a més,
les consultes no eren oficials i les eleccions legislatives ho són, i molt.

 

Però
és que amb aquestos resultats, gosaria dir que, en el global dels municipis
consultats i en un referèndum oficial, el NO gairebé no tindria possibilitats
d’èxit. És clar que el 73% que no ha votat no es decantaria en ple per l’opció
negativa, com pressuposa la propaganda cavernària. Amb una participació al
voltant del 70%, el SÍ guanyaria fàcilment, i caldria anar més enllà del 85%
perquè el NO començara a tindre’n possibilitats, tot i que caldria veure com es
mobilitza aquesta opció, perquè cívicament no té cap mena d’empenta.

 

És
evident que tampoc no podem extrapolar els resultats a tot Catalunya. És una
incògnita i desperta més dubtes el comportament d’àrees com Barcelona i el
cercle metropolità o el Tarragonès. Però també és cert que estem en l’inici de
tot. I les conclusions han de ser positives. A Espanya, els mitjans han de
donar carnassa a la clientela, però els que en saben estan preocupats. I molt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *