Estenent ponts

Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada

17 de desembre de 2009
2 comentaris

13D: bullirà el mar com la cassola en forn

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Microsoft Sans Serif”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421663 -2147483648 8 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Fer
bullir la cassola, o l’olla, com bé diu la Montserrat Badia.
D’això es tractava. I l’intent ha estat certament reeixit. És clar que no
podíem esperar un 50% de participació, i que a més a més votaren que SÍ. A
Vilafranca em deien que és que jo sóc valencià, i vinc d’on vinc, però que Vila
se suposa que és una altra cosa. Serà el que vulguen, però també porta 300 anys
amb la rèmora d’Espanya xuclant-li del bescoll. Si el 50% de vilafranquins (i
de catalans, en general) han de dir que SÍ en una consulta extraoficial, no sé
jo perquè no fa dècades ens n’hem anat ja, d’Espanya.

 

Al
cap i a la fi, els resultats han estat esplèndids, com bé detalla Vicent Partal
–un altre valencià, potser som optimistes de mena. Ara sabem que podem guanyar,
cosa afegida que em sembla no esperàvem ben bé. Perquè l’objectiu de les
consultes era fer bullir l’olla, anar creant caliu per a una cursa que de segur
serà llarga, però que ha de ser ferma per assolir-ne l’objectiu.

 

I
s’ha aconseguit que Catalunya tinga qui li escriga, que no era gens fàcil. I
així Le Monde, que segurament tindria coses més importants per parlar del
panorama internacional en el seu editorial de diumenge, vés per on, va decidir
parlar de Catalunya. I de forma prou elogiosa, per cert. Començar a fer forat
en la premsa jacobina per excel·lència no està gens malament. I com Le Monde,
tots els gran diaris de la premsa internacional, que curiosament oferien una
visió prou allunyada de la de la
Brunete madrilenya. Que s’ho facen mirar.

 

El
13D també ha aconseguit situar l’eix nacional al centre de l’agenda política
catalana, per davant del seu gran competidor, l’eix ideològic esquerra-dreta.
Tothom en parla, d’independència, de sobirania, de dret de decidir. I el que és
més important, cada dia més i més gent es posiciona en favor del SÍ, i no
precisament per motius sentimentals i identitaris, sinó per dignitat cívica. És
el que passa quan porten 300 anys fotent-te per totes bandes i, després de 30
de democràcia, continuen fent-ho amb total desinhibició. La gent pot suportar
que l’insulten un dia o dos, però tota la vida no. “Prou” és la paraula més
sentida a hores d’ara. I s’entén que el prou només arriba amb la independència.
Que ens deixen tranquils, i gràcies.

 

Però
ara que per fi l’olla bull, cal mantindre-la. Que no li manque aigua ni foc.
Calen les següents onades de referèndums, però també idees noves, iniciatives
originals. La gent s’ha de mantindre en tensió, il·lusionada, amb la certesa
que el camí s’està recorrent, que cada dia més i més gent s’hi afegeix. Però
també cal ser intel·ligent i pensar bé les coses. Potser no siga el moment de
fer un referèndum a Barcelona. Açò és més complicat i potser fóra
contraproduent. Ens cal estratègia alhora que ganes i passió. Però qui sap si
no ens convindrien quatre o cinc referèndums en llocs estratègics del País
Valencià? Entenc que les velocitats són diferents, i que algú em dirà que
faríem el ridícul. Però i si un 6% diu que vol ser independent a Sueca, Simat,
Vinaròs, Gandia o Muro? Potser fóra una forma de marcar una minoria al sud. Som
minoria, però mereixem un respecte democràtic. I sobretot, no tots els
valencians som espanyols. Algú fins i tot se’n sorprendria. L’extrema dreta
atacaria de valent, però així es desemmascarien. I la complicitat amb el
Principat restaria certificada. El País Valencià no s’independitzarà amb
Catalunya, però hem de ser còmplices del procés. Ens hi va la vida.

 

Si
alguna cosa ha demostrat el 13D és que res no està escrit. Que tot pot passar.
Ara bull l’olla, però a poc a poc bulliran més coses. Com va dir el valencià
més universal: bullirà el mar com la cassola en forn. I la mar la tenim ben a
prop, i és nostra.

Respon a Mike Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!