Albert Fibla

De tornada d'enlloc

5 de març de 2007
4 comentaris

Cantant al desert

Ja no es venen discos. Les noves tecnologíes han desmuntat la parada a la indústria discogràfica, que mira de sobreviure aprofitant precisament el que li ofereix internet i el nou ordre tecnològic. Ni mánagers ni programadors mouen fitxa: ningú no arrisca i cada día és més difícil trobar llocs on actuar -per be que, a Barcelona, l?Ajuntament ha obert una escletxa d?esperança amb el seu recent compromís amb la música en directe-. Enmig de tot això, els músics, els creadors, rebent per tot arreu. Si a aquest panorama hi sumeu el fet de cantar en català i de formar part, sense vergonya, d?un gènere menystingut com és la Cançó d?autor trobareu el desert.
És així. Així de dur, així de cru. No estic plorant, explico una realitat viscuda día a día des de ja fa una colla d?anys. Probablement les coses m?anirien millor si, per exemple, cantés en castellà o en anglés, si, posat a exercir de cantautor, les meves lletres mostressin un compromís social més evident o si, mirant de col·locar-me a l?avantguarda per trobar la complicitat de la crítica, vestís les meves cançons amb bases electròniques i textos de difícil decodificació.
Les coses m?anirien millor? o no. En qualsevol cas, faig el que crec que és més honest: canto en la meva llengua -com fan el 99% dels creadors de cançons del món- i escric el que penso de la manera més bonica possible, perque crec que l?únic compromís de l?artista és la recerca constant de la bellesa. La resta no és cosa meva, encara que en rebi les conseqüències.
I així seguiré, mentre tingui algu davant cada cop que em posi a cantar.

  1. Tens tanta raó, i és una llàstima tan grossa, que precisament per això cal que tiris endavant. Fibla, toques la fibra. Gràcies per les cançons.
    Records d’un amic que no coneixes d’Igualada.

  2. A vegades ens queda el consol de saber, qui més qui menys, que encara es prou bonic viure de l’art, però, a més, rebre aquesta sensació tan meravellosa de viure fent el que estimes, no té preu. Per lo demés, continuem lluitant.

    Esther N.J.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!