Albert Fibla

Cinc dies a Londres, del 17 al 22 de setembre, per acomiadar l’estiu. Sol al cel, temperatura inesperadament suau, un regal (encara que a la foto no ho sembli). La vella gran capital del món occidental ens ha acollit amb la seva millor cara. A mí, que no hi havia estat mai, m’ha agradat molt. A la Maite, que hi va viure un any, també. 

Londres t’ofereix tot. És un gran mercat, un pou de cultura, un aparador d’avantguardes. Hi pots fer el que vulguis. Pots ser qui vulguis. És gran, molt gran.

Amb els ulls ben oberts, nosaltres hem caminat sense descans per carrers i avingudes sense final, hem visitat museus (l’oferta és amplíssima i de franc), hem disfrutat d’un extraordinàri musical (‘Oliver!’), hem trobat un amic (el blocaire Jordi Miquel, un valencià que és ciutadà londinenc des de fa tretze anys) i ens hem perdut a les parades dels mercats més curiosos del planeta.

Piccadilly Circus, Covent Garden, Portobello, Regent’s Park, el British Museum, la National Gallery, el Natural History Museum, el Palau de Westminster, el Big Ben, Oxford Street, Trafalgar Square, el Tower Bridge, Hyde Park… Llocs mítics i d’obligada visita per on hem fet el turista durant uns quants dies.

Això si, no ha estat el millor tour gastronòmic que hem fet a la nostra vida: la cuina anglesa assequible a la nostra butxaca no és massa interessant. Per això ens hem fet un fart de menjar a restaurants italians. 

El pitjor, però, han estat les nits que hem hagut de patir a l’Easy hotel de South Kensington. Una habitació amb la mateixa amplada que el llit, un lavabo igualment minúscul, sense finestra i amb una ventilació que ens arribava per dos forats al sostre. Si, era un hotel barat, però no arribava als mínims exigibles. I, certament, era un lloc de mínims.

La darrera nit ens hem donat el gust de respirar en un hotel amb cara i ulls. Molt més car però més sa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!