Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Porto quinze dies descansant a Castellfollit. Per primer cop, des de fa quinze anys, vacances de veritat. Descomptant un parell d’escapades -a Camprodón i a Sant Feliu de Guíxols, a veure l’actuació de Paolo Conte- tot el temps l’he dedicat a la vida contemplativa del poble a l’estiu: piscina, passeig, bicicleta, festa major… Dimecres tornaré a Barcelona. Dijous m’hi torno a posar amb una mini-actuació a la Plaça Joanic.
Tinc la fortuna de guanyar-me la vida amb el que més m’agrada. Per això no he tingut mai la necessitat de fer vacances. Per això, al marge d’alguna escapada puntual, no he parat de treballar en els darrers quinze anys. I amb molt de gust. Enguany, però, potser perquè l’edat no perdona, havia de fer un ‘reset’. I així ha estat: he tornat a viure l’estiu a Castellfollit, el lloc on vaig ser nen, a casa meva.
Escric això mentre la campana de l’esglèsia diu que són les sis de la tarda i la única ocupació que tinc abans d’anar a dormir és fer-la petar amb els companys a Can Pep, el millor bar de l’Alta Anoia, la Segarra i tot el món mundial.
I dimecres cap a Barcelona, que dijous tinc una mini-actuació a la Plaça Joanic, en un acte organitzat per l’amic Miquel Pujadó en el qual hi participaré juntament amb en Miquel Àngel Pasqual, de La Trinca, i la Meritxell Gené. Començarà a quarts de nou del vespre. No cal dir que us hi espero.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Albert de Castellfollit, uns coneguts del meu poble em vàrem recomanar el Can Pep pr dinar, ja que hi passo sovint en els meus viatges des del Pirineu cap a Barna, la veritat ès que s’hi menja molt bé, és un lloc casolà, que ja en queden pocs, amb un ambient agradable, la veritat ès que es autèntic, i tothom parla Català, es com si estiguessis a casa.
Erme.