Albert Fibla

De tornada d'enlloc

27 de juliol de 2009
3 comentaris

Festival de jazz de Donosti

A la carpa Heineken -al costat de l’impressionant teatre Kursaal i d’una de les platjes de Donosti-, a dos quarts de set de la tarda  i acompanyat de dos amics: Jordi Belza i Joan Tena. Què més puc demanar? Potser un públic atent i respectuós? El vaig tenir. Potser un so adequat a l’espai i a la meva proposta? El vaig tenir també. Gran jornada la de dissabte 25 de juliol al Festival de jazz de Donostia.

Eren les sis de la tarda i el sol suau damunt La Concha convidava més a donar-se un bany a les fredes aigues del Cantàbric que no pas a anar a veure un concert. A dos quarts haviem d’actuar allà mateix i no ho veia massa clar, per molt que les noies de l’Espai Catalunya de Donostia, la Sílvia i la Cris, m’asseguressin que la carpa Heineken s’ompliria de gent i que la cosa aniría bé. Tenien raó: des del primer moment el lloc va estar plé, amb algunes cares que em sonaven de l’any passat, quan vaig actuar al Via Fora de la capital de Guipúscoa, i la resposta a les meves cançons va ser boníssima.

Damunt de l’escenari em van acompanyar el Jordi Belza i, per culpa d’una inoportuna lesió del Valentí Adell, el Joan Tena. Sort de’n Joan que és capaç de passar-se una setmana assajant per tal de salvar el bolo d’un amic. El cas és que l’experiència va ser també molt bona. Fa molts anys que toquem plegats, amb en Joan i el Jordi i fer-ho en un lloc com Donostia, i al Festival de jazz, va ser una manera inmillorable de celebrar-ho.

A l’endemà, el diari oficial del Festival deia de mí que havia ofert “un sobrio concierto” i que “con una voz limpia, el pop del catalán fue deslizándose con suavidad entre un público interesado y atento”. Quines ganes de tornar…

  1. Ei Albert! Quina alegria tenir notícies teves i a més a més tan bones! Tinc a la gent d’Euskadi per entesos, sensibles i respectuosos, i sent així, no podien rebre d’una altra manera la música d’un artista excepcional com tu. Ja veig que va ser una tarda màgica, d’aquelles que mereixen una menció especial en el conjunt d’una carrera i que deixen un record inesborrable. A veure si es fa justícia i la teva música s’esten com mereixes. Una forta, forta abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!