Costa-Plana

    Ha arribat el moment de tornar al tema que genera més polèmica i desencontres entre els qui llegiu aquest bloc habitualment o simplement hi heu fet una ullada. Ja he observat que l’entrada més visitada des que vaig posar-me a escriure ha sigut la que parlava del canvi climàtic, és per això que primer de tot faré alguns aclariments i situaré als lectors al punt de partida. No em fa cap gràcia això d’escriure contra corrent o directament contra tothom, però com que la llavor d’aquesta desconfiança – que ara ja és autèntica incredulitat – és precisament un llibre que es pot trobar a totes les llibreries i supermercats i que a més és un bestseller, m’imagino que molta altra gent entendrà millor les raons que expliquen la sèrie d’articles que m’he proposat d’escriure (no dec estar sol espero). En una entrada del dia 6 de gener vaig parlar del Michael Crichton i de la surrealista història que explica en el llibre "Estat de Por". A mi em va despertar un no sé què, i com que crec que és bo d’explicar des d’on es parla i com un ha arribat a pensar el que pensa, crec que val la pena deixar-ho clar. Aniré al gra doncs. Aquest és el primer article d?una sèrie que no sé quan acabarà. Algunes vegades faré servir un to un xic desbocat i moltes altres intentaré ser el més suau, clar i convincent possible. Estic segur que molta gent trobarà demagògics alguns dels arguments i reflexions al voltant de les conseqüències de l? "estat de por? al qual crec que ens estem dirigint. Hi estic d?acord. Moltes vegades em valdré de l?emoció per donar empenta als arguments, i quan aquests s?encallin n?hi posaré encara més. Que la veritat és difícil, que vol un llarg camí per arribar-hi i que fins hi tot al final hem de reconèixer que és relativa, mutant i amb data de caducitat no significa que qualsevol bestiesa pugui passar per certa o que qualsevol ximpleria pugui tenir valor. Posar-hi una mica de salsa no pot fer cap mal.

Raül Garcia i Aranzueque

    Els responsables de la lluita antiterrorista no donen l’abast. Per si no tinguessin prou feina a combatre l’amenaça dels grups que actuen en nom de motius polítics i religiosos de tota mena, ara és la mateixa naturalesa qui s’encarrega de complicar-los la vida amb l’anunciat canvi climàtic. Si més no, això és el que es desprèn dels informes apareguts darrerament, en què es remarca que, a banda dels ja coneguts prejudicis ambientals que comporta, l’escalfament del planeta pot desfermar conflictes violents en molts llocs del planeta i empènyer els elements més radicals cap al terrorisme.

    El primer toc d’atenció de les últimes setmanes el va donar el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, que, en un informe fet públic el 6 d’abril passat, advertia que la sequera, els aiguats i el creixement del nivell del mar que provocarà l’escalfament del planeta poden disparar el nombre de conflictes en les properes dècades. Segons el document, la població més pobra de les regions tropicals d’Àsia i d’Àfrica és qui més patirà els efectes del fenomen, la qual cosa podria crear tensions amb els països rics del nord, que en seran els menys perjudicats. Aquesta tensió és un caldo de cultiu potencial de terrorisme.

    Dies després, va ser un informe d’un grup de generals nord-americans retirats, entre els quals hi ha Anthony Zinni, exenviat de Bush al Pròxim Orient, el qui va encendre els llums d’alarma. L’estudi dels militars considera el canvi climàtic com "una amenaça greu a la seguretat nacional d’Amèrica", que farà incrementar el terrorisme i implicarà els EUA els propers 30 a 40 anys en guerres per l’aigua i altres recursos naturals, estendrà la fam i les malalties i dispararà el nombre de refugiats arreu del món. "El caos resultant pot incubar disputes civils, genocidis i terrorisme", vaticina l’informe. Els generals demanen a Washington que faci un esforç per reduir l’emissió de gasos contaminants, entre altres coses perquè les reticències d’algunes potències com els EUA i la Xina a combatre l’escalfament planetari s’ha revelat com un terreny adobat per a la propaganda dels grups armats. El mateix cap d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, va acusar el 2002 Washington de "destruir la natura amb les seves restes industrials i gasos molt més que cap altra nació en la història".

    Malgrat tots aquests signes inquietants, Geoffrey D. Dabelko, coordinador del Programa de Canvi Mediambiental i de Seguretat del Woodrow Wilson International Center for Scholars, afirma a l’AVUI que "donar el temptador titular d’El canvi climàtic causa terrorisme seria simplificar massa" la qüestió. "I afortunadament, l’informe dels generals no ho fa". El que ens diu el document -afirma Dabelko- és que "no fer res és una decisió que pot tenir conseqüències mortals". A més, "prendre’s el canvi climàtic seriosament servirà als EUA per millorar la seva imatge al món".

    Kenneth Green, experta en canvi climàtic de l’American Enterprise Institute for Public Policy Research, considera, en canvi, que l’informe dels militars és "exagerat". "Certament un canvi climàtic ràpid i extrem suposaria una amenaça greu per al país i podria afectar la capacitat militar dels EUA, però això és molt difícil que passi". Però si succeís "i els governs no sabessin afrontar-ho de forma adequada, hi podria haver una insurrecció civil", alerta Green i "alguns països podrien intentar apoderar-se dels recursos dels veïns".

    La proliferació d’estudis que vinculen l’escalfament del planeta amb el terrorisme ha aconseguit, per primer cop, portar la protecció del medi ambient a les més altes instàncies. El mes passat, el Regne Unit fins i tot es va atrevir a portar el canvi climàtic al Consell de Seguretat de l’ONU, l’únic organisme les decisions del qual són vinculants, però va topar amb els recels de la major part dels seus membres, alguns dels quals encara dubten de la mateixa existència del fenomen.